Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
peu

Peu d’una arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes, situada a la base de la caixa harmònica, sobre la qual descansa el pes de l’instrument.
El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques
medi intern
Biologia
Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.
En l’home comprèn el plasma intersticial, la sang i la limfa Serveix per a fer l’intercanvi energètic i material de l’organisme amb el medi extern La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica El medi intern duu a les cèllules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envien missatges
protocol d’internet per satèl·lit
Protocol d’internet utilitzat en les comunicacions per satèl·lit.
És un sistema de transmissió de paquets dissenyat específicament per a optimitzar el tràfic IP en transmissions via satèllit Mitjançant un terminal IP-SAT, el tràfic IP s’assigna en paquets de transport MPEG utilitzant canals virtuals anomenats identificadors de paquets PID, de l’anglès Packet Identifiers Aquests paquets s’envien a través de la xarxa de satèllits mitjançant el protocol DVB-S, i un cop són a l’estació Hub, es descodifiquen i s’encaminen cap a les diferents xarxes públiques o privades
control de flux
Gestió del flux de dades entre un emissor i un receptor, per tal que la taxa d’enviament de dades s’adeqüi a la capacitat que té el receptor per a processar-les.
Mitjançant el control de flux, el transmissor d’un flux de dades serà capaç de controlar la velocitat a la qual s’envien aquestes dades, i així evitar situacions de sobrecàrrega del receptor que poden comportar la pèrdua de part de les dades Es basa generalment en mecanismes de retroalimentació, on el receptor de les dades pot comunicar al transmissor la necessitat de disminuir el flux de dades, o bé la possibilitat d’incrementar-lo, per tal d’obtenir la màxima eficiència en aquella comunicació
sistema d’augmentació basat en satèl·lit
Electrònica i informàtica
Sistema de correcció dels senyals GNSS que es transmeten als equips receptors o usuaris finals.
Depèn de satèllits geoestacionaris i, per tant, dóna servei a zones geogràfiques àmplies, la qual cosa el diferencia dels sistemes GBAS Estacions terrestres de navegació, anomenades NLE, calculen correccions als senyals GNSS segons diferents paràmetres com l’estat de la ionosfera o desviacions dels rellotges, i envien els corresponents missatges de correcció i integritat a uns satèllits geoestacionaris encarregats de radiar el senyal SBAS als usuaris Entre els principals sistemes SBAS destaquen l’EGNOS, administrat per l’Agència Espacial Europea ESA, el WAAS nord-americà, i el…
Accident aeri al Mediterrani
Un avió Airbus de la companyia EgyptAir cau al Mediterrani, i causa la mort de tots els tripulants i viatgers 66 persones El vol MS804 fa el trajecte París-el Caire i, després que els radars en perdin la localització, desapareix Poc abans, els detectors automàtics envien senyals de foc a l’aparell Les caixes negres no es recuperen fins al mes de juny a uns 3000 m de profunditat, en una zona de la Mediterrània entre Creta i la costa egípcia Després de ser reparades, confirmen la detecció d’un incendi
xarxa sense fils

Xarxa sense fils
© Telefónica
Electrònica i informàtica
Xarxa que funciona per radiofreqüència i permet que els dispositius mòbils, com ara portàtils, PDA, etc. puguin connectar-se a internet sense cap cable.
Una xarxa sense fils té dos components principals les estacions STA i els punts d’accés AP Poden operar en dues modalitats ad hoc , en la qual cada client STA es comunica directament amb els altres clients de la xarxa, i en modalitat d’infraestructura, on les STA envien els paquets a una estació central, el punt d’accés El client i el punt d’accés han d’establir una relació abans de poder intercanviar dades Aquesta relació pot tenir tres estats diferents sense autenticació i no-associat, amb autenticació i no-associat, i amb autenticació i associat L’intercanvi de dades reals…
Saona

El Saona, al seu pas per Lió
© MC
Riu
Riu de França, afluent per la dreta del Roine (480 km de llargada i 30.000 km2 de conca).
Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine…
realitat virtual
Electrònica i informàtica
Mètode de simulació per ordinador en què l’usuari té la sensació d’estar immers en l’entorn artificial creat per la simulació.
Per tal d’incloure l’usuari dins de la simulació, i fer-li creure que es troba en un entorn real, s’usen diversos dispositius especialitzats, com guants, cascs i ulleres D’una banda, aquests dispositius reben informació del sistema de simulació, que d’aquesta manera controla els sentits tacte, oïda i vista de l’usuari de l’altra, per mitjà de sensors específics, aquests dispositius envien al sistema de simulació informació sobre les accions de l’usuari moviment dels ulls, moviment de les mans, etc El resultat és que el sistema de simulació pot adaptar el seu comportament al de l’usuari, i fer…
entrellaçament
Tècnica que consisteix a reordenar temporalment les dades en format digital d’una comunicació o d’un sistema d’emmagatzematge, per tal de millorar el seu rendiment.
L’objectiu principal en canviar l’ordre de les dades és el d’afegir aleatorietat En telecomunicacions, aquesta tècnica es útil davant la presència de ràfegues d’errors Aquestes ràfegues, típiques d’un canal ràdio, consisteixen en l’aparició de llargues sèries d’errors consecutius en les dades Per mitjà de l’entrellaçament, canviant l’ordre de les dades que s’envien, i tornant-les a ordenar en recepció, s’aconsegueix distribuir els errors de manera aleatòria per tot el missatge, amb la qual cosa resulta més fàcil la seva detecció i correcció Per exemple, si es transmet “ És un…