Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Jerónimo de Mondragón
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Possiblement viatjà per Itàlia i residí a Saragossa i a Lleida Autor d' Arte para componer en metro castellano 1593, obra perduda, i de Censura de la locura humana y excelencias de ella 1598, de caire erasmista
Pere Joan Oliver
Literatura catalana
Llatinista i hel·lenista.
D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa, potser, de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i hi mantingué correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de…
Diego Sánchez de Badajoz
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte
Joan Morell
Literatura catalana
Humanista.
Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522
Aleix Fontana
Història
Història del dret
Cavaller i jurista.
Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalanoaragonesa i el 1535 acompanyà Carles I a l’expedició a Tunis després del 1556 fou mestre racional de Sardenya Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel Mai fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1558, fou construït a Sàsser el primer collegi de la companyia de Sardenya
Cristóbal de Villalón
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
A partir de les investigacions de MBataillon, es pot considerar autor segur d’una Tragedia de Mirrha 1536, novella dialogada, la Ingeniosa comparación entre lo antiguo y lo nuevo 1539, diàleg com també El Scholástico , i una Gramática castellana 1558 Però el seu nom ha anat lligat amb dues obres cabdals de caràcter erasmista El Crotalón i el Viaje de Turquía , l’atribució de les quals a aquest autor ha estat negada per Bataillon, el qual atribueix la segona a Andrés Laguna
Miquel Jeroni Lledesma
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes
Juan de Mal Lara
Filosofia
Humanista.
Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…
Joan Gelida
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà Renuncià a ensenyar a les universitats de València i de Coïmbra i s’incorporà, a París, al collegi renovador del cardenal Lemoine i, després, al de Guiena, a Bordeus, d’on arribà a…
Gaspar de Centelles i de Montcada
Història
Noble.
Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer , el qual el visità el 1559 Acusat…