Resultats de la cerca

Els paràmetres que controlen el procés són el coeficient de difusió de la impuresa en el material semiconductor, la temperatura i el temps A fi de controlar d’una manera precisa el perfil d’impureses, que serà un dels elements fonamentals que determinaran les característiques elèctriques dels dispositius, calen procediments de difusió amb un control estricte de la temperatura sobre tota la longitud d’escalfament Les fonts d’impureses emprades en els forns de difusió poden ésser gasoses, líquides o sòlides

Hom l’obté per escalfament de l’amidur de sodi NaNH 2 amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica Na 2 CN 2 així formada Troba aplicació en metallúrgia cianuració, en la preparació del cianur d’hidrogen i com a intermedi de síntesi

Els tiocianats alcalins s’obtenen per fusió dels corresponents cianurs amb sofre En general, els tiocianats metàllics són solubles en aigua, excepte els d’argent i coure I, fet pel qual tenen aplicació en anàlisi química qualitativa Pel que fa als tiocianats orgànics R-SCN, hom els obté per escalfament del tiocianat potàssic amb un halogenur d’alquil En general són líquids volàtils, d’olor penetrant, que s’oxiden amb facilitat a àcids sulfònics i es redueixen a tiols Per escalfament a 200°C es transposen a isotiocianats R-NCS

Es fon a 53-54°C, i és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i sulfur de carboni És emprada en l’obtenció de colorants, com a estabilitzador de la nitrocellulosa i en l’anàlisi química per a identificar el NO₃ - i el ClO₃ -

En són exemples l’escalfament del planeta i els possibles efectes dels conreus transgènics 

És obtingut per escalfament de la urea Cristalls blancs de tast amargant, són emprats en síntesi orgànica

Hom el pot preparar per l’escalfament d’una mescla de tiocianat potàssic i hidrogenosulfat de potassi

És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…

Hom l’obté per escalfament del mercuri amb sofre, i és emprat en medicina i com a pigment

Presenta caràcter amfòter i per escalfament a 100ºC condueix al diòxid de platí o catalitzador d’Adams , PtO 2