Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
follet
Folklore
Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc.
Al Principat, en especial a la part septentrional, hom considera el follet dins aquesta línia de geni entremaliat que trena les cues dels cavalls i animals de peu rodó, posa en desordre el que troba al pas, escampa el gra, etc A Mallorca i a Eivissa, on tenen aquest paper els dimonis boiets i els homenets de colzada, el follet és un esperit diabòlic al servei de determinades persones, a les quals confereix propietats màgiques, com fugir o desaparèixer el solen dur generalment dins una bossa o un sarró
Constantí Ribalaiga i Vert
Economia
Empresari hoteler.
Encara jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a l’Havana Amb el temps, esdevingué propietari de l’establiment, La Florida, que passà a dir-se Floridita El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intellectuals bohemis Fou el creador del combinat dit daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s’escampà més enllà de les Antilles Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante L’escriptor Ernest Hemingway en parla en la seva novella pòstuma, Illes en el Golf
bec de ploma

Bec de ploma de punta rodona
Escriptura i paleografia
Extrem de la ploma d’escriure que escampa la tinta damunt el paper.
El bec pot ésser punxegut o ample, tallat en escaire o en bisell, de punta rodona o de bola estilogràfica Acostuma a ésser tallat pel mig a fi de permetre que les dues puntes que en resulten escampin millor la tinta en obrir-se Aquesta clivella produeix els traços gruixuts i prims
germà de la vida comuna
Cristianisme
Membre d’una comunitat relgiosa sorgida del corrent espititual de la Devotio Moderna, fundada i organitzada a Deventer per Geert Groote i Florens Radewijns vers el 1380.
Aprovada el 1401, s’escampà pels Països Baixos i l’Alemanya nord-occidental Els germans de la vida comuna es guanyaven la vida amb la transcripció de llibres litúrgics, bíblics i edificants i volien viure la vida religiosa sense la vinculació dels vots Per això foren perseguits pels mendicants i pel canceller Joan Gerson, el qual intentà d’obtenir-ne la supressió en el concili de Constança Una branca intentà d’obviar a aquestes dificultats, i donà lloc als canonges regulars a Windesheim Tingueren també branca femenina, i entre els seus membres es destacà Gabriel Biel…
Ernst Chladni
Física
Físic alemany.
Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en medis gasosos
quintatò
Música
En l’orgue, joc labial de fons, de talla estreta, que afavoreix l’harmònic de quinta.
Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue
Christian Science
Institució religiosa, anomenada també Scientist
, fundada per Mary Baker Eddy (1821-1910).
Són trets característics del pensament d’aquesta associació, exposats per la fundadora en el llibre Science and Health with Key to the Scriptures 1875 només l’esperit té realitat, mentre que la matèria no existeix el mal, la sofrença i la mort no són sinó productes d’una intelligència poc sana Crist guaria per la força de l’esperit i aquest poder curatiu, MB Eddy creia haver-lo redescobert i el propugnava Qui se sotmetia a aquesta guarició mental podia ésser membre del grup El 1879 fou fundada a Boston la Primera Església de la Christian Science , des d’on el grup s’escampà pels…
Joves de Mallorca per la Llengua
Associació juvenil que defensa la llengua catalana a les Illes Balears nascuda l’1 de juliol del 1994.
Es formà arran de la coordinació d’una quarantena d’entitats juvenils mallorquines per crear una plataforma en defensa de la llengua, que al cap de poc es convertí en una associació independent Nascuda amb l’objectiu d’impulsar la normalització lingüística, sobretot entre els joves i promoure l’associacionisme juvenil, posà en marxa campanyes i actes on es mesclaven els caràcters lúdic i reivindicatiu En aquest context posaren en marxa el Correllengua el 1995 El primer es féu a Mallorca i consistia en una cursa anual no competitiva de relleus que creuava tota l’illa, però aviat s’…
Federació de Joves Cristians de Catalunya
Moviment de joventut promogut per Albert Bonet i Marrugat, que en fou consiliari general fins pel juliol del 1936, i pels Sacerdots Amics dels Joves
.
Nascuda arran d’uns articles de Bonet en “El Matí”, al començament del 1931, recollits aquell mateix any amb el títol Un viatge de cara als joves, volia ésser “un gran moviment de joventuts catòliques”, no “adherit a cap partit polític” i “per damunt de tots els partits i les escoles” D’un arrelament al país integral i no gens dissimulat, s’imposà com a lema la frase atribuïda a Torras i Bages “Catalunya serà cristiana o no serà” Pel març del 1931 en fou constituït el consell federal provisional, amb Fèlix Millet i Maristany com a president, Pere Tarrés i Claret i Alexandre Simon com a…
Adam

estil Adam Recipient per a vi, amb pedestal
© Fototeca.cat - R. Manent
Arquitectura
Família d’arquitectes i, especialment, de decoradors escocesos del segle XVIII, que donen nom a un estil ornamental ( estil Adam
) derivat de l’antiguitat clàssica i del Renaixement.
Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n'edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’…