Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre Els jaciments són sobretot d’origen…

El petit nucli de Torèn és situat a uns 2 km a ponent del poble de Saorra, cap de municipi El castell, del segle XIII, fou totalment restaurat a la darreria del segle XIX, i avui s’amaga dins un bosc, de manera que no és visible des del poble El lloc de Torèn Toresin és consignat en la documentació l’any 901, quan el seu terme territorial es menciona entre els límits dels llocs de Saorra, Pi, Escaró i Fullà Posteriorment, dues butlles de confirmació de béns datades els anys 950 i 968 i atorgades respectivament pels papes Agapet II i Joan XIII al monestir de Cuixà, citen, entre les…

Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “Notice…

A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…

Situació Capçalera de l’església amb el seu absis semicircular coronat per una cornisa motllurada, un fris d’arquets i una bonica finestra amb capitells esculpits al centre ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Esteve és situada dalt del turó que domina la població de Saorra, que es troba a la riba dreta del riu homònim Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 21’ 49” E Tot partint de Vilafranca de Conflent, cal agafar la carretera D-6 que ressegueix la vall del riu Rojà Després d’haver fet un trajecte d’uns 7 km, s’arriba a la població de Saorra Des d’…

Situació Petit edifici romànic de nau i absis, amb la porta al mur de migdia acompanyada d’obertures tardanes per a fer-hi claror ECSA - A Roura L’església de la Santa Creu és situada a la part més alta del petit poble de Torèn, al peu del castell homònim Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 21’ 3” E Per a arribar-hi, partint de Saorra, cal agafar la carretera D-27, i un cop fets uns 2 km, cal prendre a mà esquerra el trencall de la carretera D-27f, que, en poc menys d’un quilòmetre arriba al poble de Torèn MLIR Història El lloc de Torèn Toresin és esmentat en la documentació…

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…

Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…