El petit nucli de Torèn és situat a uns 2 km a ponent del poble de Saorra, cap de municipi. El castell, del segle XIII, fou totalment restaurat a la darreria del segle XIX, i avui s’amaga dins un bosc, de manera que no és visible des del poble. El lloc de Torèn (Toresin) és consignat en la documentació l’any 901, quan el seu terme territorial es menciona entre els límits dels llocs de Saorra, Pi, Escaró i Fullà. Posteriorment, dues butlles de confirmació de béns datades els anys 950 i 968 i atorgades respectivament pels papes Agapet II i Joan XIII al monestir de Cuixà, citen, entre les possessions d’aquest cenobi, la villam Torrentis.
De la fortalesa de Torèn han pervingut escasses referències. Una d’elles data del 1276, quan el lloc i el castell de Torèn foren infeudats a Pere Guillem. A la tercera dècada del segle XIV, el 1333, la documentació recull el testimoni d’un llinatge cognomenat Torèn, al qual pertanyia probablement Sibil·la, muller de Ramon de Perellós, que el 1378 vengué a Berenguer d’Oms els llocs i els castells de Torèn i Mentet, que es trobaren annexos a la senyoria de Saorra fins al tractat dels Pirineus (1659).