Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
Jean-Étienne Liotard
Pintura
Pintor suís.
Conreà la pintura a l’oli, l’esmalt, el pastel i el dibuix La seva temàtica és d’escenes orientalitzants o “turqueries”, d’escenes de gènere i de retrat Obres La xocolatera Staatliche Kunstsammlungen, Dresden, Retrat de Mme d’Épinay Musée d’Art et d’Histoire, Ginebra
Jean-Honoré Fragonard
Les dues germanes , de Jean-Honoré Fragonard
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador francès.
Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia…
mochica
Ceràmica mochica , cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC-500 dC)
© X. Pintanel
Etnologia
Individu pertanyent a la cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC — 500 dC), que s’estenia per les valls costaneres de Moche, Pacasmayo, Chicama, Virú, Santa, Casma i Nepeña.
La majoria de les dades que hom té d’aquesta cultura provenen de la ceràmica, que ha estat trobada en grans quantitats a l’interior de les tombes, al costat dels cadàvers Són vasos fets amb motlle, de pasta i parets molt fines, amb una gran varietat de formes, que inclouen des dels vasos retrat, gràcies als quals hom coneix el tipus físic dels mochica , fins a complicades escenes de la vida quotidiana, que permeten de conèixer els vegetals que conreaven, els animals que pescaven o caçaven, els oficis, les cases, els costums, les malalties, la religió amb els seus déus, els seus…
Alessandro Magnasco
Pintura
Pintor italià.
Treballà a la Llombardia, la Toscana i l’Emília, i tornà a Gènova el 1735 La seva obra presenta escenes de gènere que esdevenen gairebé fantàstiques, amb la inclusió de contorts personatges de mida petita executats amb una pinzellada breu, nerviosa i brillant, com músics, gitanos i, especialment, monjos així, les quatre escenes de convent pintades entre el 1711 i el 1735 per al Comte Colloredo, avui a l’abadia de Seitenstetten Àustria, o El refectori dels frares Museo Municipale, Bassano
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
Oskar Kokoschka
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor austríac.
Rebé la influència de l’Art Nouveau, especialment de GKlimt Introduït en els ambients artístics i literaris de Viena, pintà retrats i escenes d’aquesta societat A partir del 1901 participà activament en la revista d’avantguarda “Der Sturm” i conreà un expressionisme propi, de tècnica rica en colors i barreja d’evocacions fantàstiques amb escenes realistes Així com a la postguerra del 1918 pintà cicles de temes bíblics i simbòlics, a la postguerra del 1945 pintà els horrors de la guerra Com a literat escriví drames expressionistes
Hubert Robert

El pont vell , obra d’Hubert Robert
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor francès.
Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou…
tràiler
Cinematografia
Successió de breus escenes d’una pel·lícula per tal de contribuir a la seva publicitat.
Plaute
Música
Dramaturg llatí.
És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada,…
díptic
Art
Història
Tauleta doble unida per frontisses i plegable.
Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles segle IV, escenes de cacera o jocs segle V Des de la fi del segle IV fins al segle VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o tallats a la…