Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Club Bàsquet Castelldefels
Basquetbol
Club de basquetbol de Castelldefels.
Fundat al juliol del 1984, el seu precedent fou el Jovent Castelldefels, que competí durant els anys setanta Del si, en sorgí el CB Castelldefels, del qual poc després s’escindí el Castelldefels Baloncesto Club El 1984 els dos clubs es fusionaren per crear el club actual El 1993 creà un equip sènior femení L’equip masculí jugà diverses temporades a primera catalana Disposa d’escola de bàsquet i de nombrosos equips en categories inferiors Juga al pavelló de Can Vinader
Fedora
Sistema operatiu tipus UNIX de lliure distribució i codi obert.
El 2003, per decisió de Red Hat Inc, l’empresa on es creà, Red Hat Linux deixà de ser un sistema operatiu de lliure distribució i s’escindí en dues branques la branca comercial, enfocada al món empresarial i grans servidors, i la branca comunitària enfocada a l’ús domèstic i gestionada pel Projecte Fedora Malgrat l’escissió, el Projecte Fedora rep el patrocini de Red Hat Inc Per herència de Red Hat Linux, Fedora incorpora les eines GNU i un nucli Linux
llengües nòrdiques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües germàniques que comprèn totes les llengües escandinaves actuals i les llengües matrius.
Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa
Centre Català de Montevideo
Entitat dels catalans de la capital de l’Uruguai fundada el 1881.
El 1885 s’inaugurà la seva seu de davant la presència de grans personalitats de la vida pública del país i el representant d’Espanya a l’Uruguai També anomenat Antic Centre, l’edifici tenia un teatre amb cabuda per a vuit-centes persones, a més d’un cafè, una sala de joc, salons per al cor de l’entitat, oficines i una biblioteca Des del periòdic La Gralla , el Centre fou titllat d’espanyolista, i arran d’això un grup més decididament nacionalista se n’escindí el 1886, i fundà la Societat Catalanista Rat Penat Així, s’anà perdent l’impuls inicial i el 1890 l’entitat es dissolgué…
batalla de Belchite
Militar
Acció militar de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) corresponent a l’ofensiva republicana al front d’Aragó d’agost-setembre del 1937 que tenia, per objectiu, d’evitar el col·lapse del front del Nord.
La direcció de les forces republicanes corresponia al general Pozas, cap de l’exèrcit de l’Est L’atac inicial, diversificat sobre vuit punts, escindí el front per Azaila i es consolidà a l’altura de Mediana-Fuendetodos-Fuentes de Ebro, aïllant Belchite després d’haver neutralitzat Quinto i Codo, situats més al nord La penetració republicana fou dificultada per la dura resistència que oferí Belchite, població ben fortificada i defensada per 2000 homes, bé que fou ocupada el 6 de setembre, quan l’ofensiva general estava aturada davant Saragossa
Partit Socialrevolucionari Rus
Política
Organització política russa sorgida el 1901 de la fusió dels grups populistes encapçalats per Černov, Gotz, etc. , força influïts per l’anarquisme i pel revisionisme.
A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la collectivització de la terra en el marc del mir comunitat camperola tradicional i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917 En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics
Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català
Partit polític
Partit fundat el 30 de setembre de 1976 a Barcelona per la fusió de Lliga Liberal Catalana i d’Acció Democràtica de Catalunya.
Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de…
Club Gym Louis
Altres esports de combat
Club de karate de Barcelona.
Fou fundat el 1977 per Lluís Corretja Buye al barri del Carmel, com a centre per a la pràctica del karate i el judo L’any 1999 la secció de judo s’escindí i creà un nou club Ja centrat exclusivament en la pràctica del karate, es traslladà al barri la Verneda Disposà d’equips de totes les categories d’edat i participà en competicions d’àmbit català i estatal, i alguns dels seus membres també participaren en competicions internacionals Destacà la karateka Lucía Zamora És presidit per Manuel Gonzalez Ibáñez, exseleccionador de la Federació Catalana de Karate
Club Atletisme Sport Canet 1980
Atletisme
Club d’atletisme de Canet de Mar.
Fundat el 1980, nasqué amb el nom de Club Atletisme Canet Fou impulsat per l’atleta i entrenador Antonio Hernández Luna, que també fou president del club Els entrenaments començaren en un espai cedit per la Diputació a l’Escola de Teixits, fins que poc després es traslladaren a les pistes municipals d’atletisme El 1990 s’escindí en dues entitats, el Club Atletisme Canet i l’Sport Canet, que el 2000 es tornaren a fusionar sota la denominació actual Entre els atletes sorgits del club figuren David Pujolar, Marc Roig i els germans Ricard i Sílvia Fernández
Confederación de Trabajadores de América Latina
Organització sindical llatinoamericana.
Fou fundada el 1938 a Mèxic sota la inspiració i la presidència del mexicà Lombardo Toledano i del brasiler Luis Prestes, amb un programa de reforma agrària, règims democràtics i independència econòmica llatinoamericana Hi assistiren delegacions sindicals de l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Nicaragua, Costa Rica, el Perú, l’Equador, Cuba, els EUA i Mèxic Ben aviat els comunistes assoliren el control de la CTAL, i vincularen la Confederació als interessos soviètics La CTAL aconseguí l’adhesió dels sindicats continentals més importants, n'afavorí la creació de nous…