Resultats de la cerca

Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón director de l’escola d’arquitectura, que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València 1902, la seva millor obra Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable Hotel Reina Victòria

Tradicional centre del cuir, el qual és importat i exportat, és mercat agrícola de cacauets, blat de moro, cotó, tabac, mill i arròs Té fàbrica de ciment, adoberies de pell i un modern escorxador amb installacions de refrigeració És situada en una tradicional ruta de caravanes que van al nord a través del Sàhara

Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis

Comencen a cinc ciutats els actes de la Setmana del Llibre en Català, que es prolongaran fins el dia 14 Per primera vegada, a més de l’exposició i venda de llibres a les Drassanes de Barcelona, el certamen se celebra de manera simultània a la Casa de Cultura de Girona, al Teatre Metropol de Tarragona, a l’Escorxador de Palma de Mallorca i al Palau de Congressos de Perpinyà

Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella

El 1946 es traslladà a Barcelona on realitzà tota la seva tasca professional Fou responsable del control higienicosanitari de l’escorxador de Barcelona i cap de la unitat d’higiene dels aliments i zoonosis transmissibles 1980 Collaborà activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Associació Veterinària d’Especialistes de Petits Animals AVEPA, 1963 i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya Publicà destacats treballs sobre antropozoonosi, …

Exercí com a veterinari municipal de la vila de Gràcia i dirigí l’escorxador municipal de Barcelona Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina 1927-39 i degà del Cos de Veterinaris Municipals de Barcelona 1930-39 És autor de nombrosos estudis de clínica i de sanitat veterinàries publicà Nuevo tratado de Medicina Veterinaria 1899, en collaboració amb FSugrañes i Bardají, La enfermedades más frecuentes del ganado vacuno su profilaxis y tratamiento 1917, en collaboració amb Martí i Codolar i, entre d’altres, Nuevo tratado práctico de Avicultura 1917