Resultats de la cerca
Es mostren 609 resultats
Cóll
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), en un coster a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estret de les Cabanasses.
L’església parroquial de Santa Maria és romànica segle XII amb decoració escultòrica capitells i un crismó conserva un notable retaule gòtic i dues talles del segle XVI La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida
Carles Salas i Vilaseca
L’Assumpció de la Mare de Déu, relleu de Carles Salas i Vilaseca a la basílica del Pilar de Saragossa (1760-69)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les…
Antoni Juli Rodríguez i Hernández
Herois de la Independència, monument d'Antoni Juli Rodríguez i Hernández, a Tarragona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a…
Champmol
Antiga cartoixa, fundada prop de Dijon (Borgonya) per Felip l’Ardit de Borgonya (1383) i destruïda en gran part el 1793.
És importantíssima la decoració escultòrica de Claus Sluter unes altres obres seves, d’entre les quals sobresurt la tomba del mateix Felip l’Ardit, i de la seva escola procedents de Champmol són al Musée des Beaux-Arts de Dijon
Francesc de Montflorit
Escultura
Escultor.
Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina
François Girardon
Escultura
Escultor francès.
Fou director de la decoració escultòrica de Versalles després de la mort de C Le Brun Entre les seves obres a Versalles hi ha La saviesa, L’hivern, La font de la piràmide, El rapte de Prosèrpina i Apollo i les nimfes
Magda Martí i Coll
Ceramista.
Estudià dibuix i pintura a Llotja, i posteriorment ceràmica, soldadura i forja a l’Escola del Treball Ha dut a terme nombroses exposicions, sobretot a Catalunya De la seva producció cal destacar-ne la concepció monumental i escultòrica, així com la utilització de colors freds
Pere Joan Obrador
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor i gravador.
Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma
Mafra
Ciutat
Ciutat del districte de Lisboa, Portugal, a Estremadura.
És famós el palau monestir, construït en estil barroc per l’arquitecte JPFrederico Ludovici 1717-30 per ordre del rei Joan V La seva estructura, d’una gran simplicitat, recorda la del monestir d’El Escorial En la decoració interior participaren artistes italians, el treball dels quals influí en la formació de l’anomenada escola escultòrica de Mafra
Pietro Consagra
Escultura
Escultor italià.
A Roma creà el grup Forma 1947 La seva obra revela les influències avantguardistes del cubisme i del futurisme i una tendència a la no-figuració, tot mantenint el contacte amb la realitat circumdant per tal d’expressar plàsticament, amb materials com la fusta, el ferro i el bronze, la problemàtica humana Escriví assaigs sobre plàstica escultòrica