Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Eveli Dòria i Bonaplata

Eveli Dòria i Bonaplata
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escriptor, decorador i industrial.
El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes Participà en els jocs florals de Barcelona, on obtingué flor natural 1912 Publicà llibres de faules, en vers Música vella , 1896 Moneda curta , 1908, de poesia De sol a sol, 1899 Branques mortes , 1902 i d’assaig Lo nostre plet , 1900, sobre el…
Ferran Serra i Sala
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dibuixant, esgrafiador i escultor.
Conegut com a Ferdinandus Serra Format a l’acadèmia Les Arts amb Antoni Gelabert i Alart Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona 1929-33 Durant la guerra civil de 1936-39 treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols Confegí i restaurà nombrosos esgrafiats i rellotges de sol arreu de Catalunya en sobresurten les obres pròpies a Piera can Sastre, 1941, Martorell casa de la vila, Vilanova i la Geltrú can Salvador, Barcelona interior de la casa Cambó, Valls jutjat, etc També conreà el…
Gregorio Fernández
Escultura
Escultor castellà.
Establert a Valladolid, hi dirigí un taller fecundíssim i amb nombrosos collaboradors Els seus mestres foren Francisco de Rincón i Pompeo Leoni La seva obra és molt dispersa País Basc, Galícia, Portugal, Logronyo, Càceres i Madrid Les seves figures humanes són d’un gran realisme Definí tipus escultòrics, com el Crist jacent l’exemplar més antic documentat és el d’El Pardo, el Crist flagellat Vera Cruz de Valladolid i Carmelites d’Àvila, el Crist a la creu La Luz de Valladolid i San Pedro de Las Dueñas, la Immaculada Vera Cruz de Salamanca i Santa Teresa de Jesús museu de Valladolid També…
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…
Alexander Calder
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant nord-americà.
Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la UNESCO, París i…
Gottfried Böhm
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Començà els estudis el 1942 a la Technische Hochschule de Munic, on es titulà el 1946 La seva formació continuà amb estudis d’escultura a l’Acadèmia de Belles Arts Fill de pare arquitecte, Dominikus Böhm Jettingen, 23 d’octubre de 1880 – Colònia, 6 d’agost de 1955, treballà en l’estudi patern entre el 1947 i el 1950 L’any 1951 viatjà a Nova York i collaborà en l’estudi de Cajetan Baumann Quan morí el seu pare el 1955, es feu càrrec de l’estudi a la ciutat de Colònia És autor d’una gran quantitat d’edificis, com ara esglésies, museus, teatres, centres culturals, oficines i habitatges La seva…
Antoni Cumella i Serret
Placa ceràmica d’Antoni Cumella i Serret
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules de la Llei…
els Munts

Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert en la vil la romana dels Munts (Altafulla)
© Fototeca.cat
Antiga possessió del municipi d’Altafulla (Tarragonès), al límit amb el de Torredembarra, prop de la costa, davant el promontori del cap Gros.
Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’adequar-lo per a la…
timpà
Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris
© Corel Professional Photos
Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha timpans…
Josep Ponsatí i Terrades
Art
Artista plàstic.
Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el 1973…