Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
dimidiar
Heràldica
Ordenar (dos escuts matrimonials) mitjançant una diferència de pal.
rei d’armes
Història
Oficial reial, antigament anomenat herald, i que tenia al seu servei altres oficials anomenats farauts o porsavants.
Amb les funcions de l’antic herald tenia la de denunciar la guerra i publicar la pau, assistir a les cerimònies reials i distingir i determinar els escuts dels llinatges i les famílies La seva actuació fou regulada per disposicions dels anys 1593, 1652, 1761, 1802, 1805 la Novíssima Recopilació, 1915 i 1951 La seva tasca principal és de certificar escuts d’armes i crear-ne de nous Tenen l’obligació de portar un registre de les certificacions aquests càrrecs són coberts per oposició entre llicenciats en dret i depenen del ministeri de justícia
capat
capat
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint del mig de la vora superior acaben als angles de la punta.
En els escuts capats el camper és la part delimitada pel triangle format per les dues diagonals
diaprat | diaprada
Heràldica
Dit del camper d’un escut o d’una peça ornats amb arabescs.
Els escuts diaprats eren freqüents a l’edat mitjana, i la forma dels arabescs, per motiu ornamental, era arbitrària
Jaume III de Mallorca ven la senyoria de Montpeller a Felip VI de França
Jaume III de Mallorca ven la senyoria de Montpeller a Felip VI de França per 120 000 escuts d’or
carboncle
Heràldica
Figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.
Té el seu origen, probablement, en una guarnició de ferro que servia per a reforçar els escuts, interpretada posteriorment com un carboncle que desprèn raigs
cartutx
Art
Vinyeta que consisteix en la imitació plàstica o pictòrica d’un paper de vores cargolades, amb una inscripció.
Fou usat des del s XVI a Itàlia, inicialment com a ornament arquitectònic, i després s’estengué com a element decoratiu en marcs, escuts, gravats, pintures, etc, sobretot durant el període barroc
dasipòdids
Mastologia
Família de mamífers del subordre dels xenartres.
Es caracteritzen per la presència d’una cuirassa que els cobreix una gran part el cos Tenen el cap allargat principalment el musell, la boca estreta, la cua no gaire llarga i de forma cilindrocònica, i les potes, curtes i fortes Reben també el nom d' armadillos Llurs dimensions són molt variables, puix que van des d’uns 12 cm fins al metre, com en el cas de l' armadillo gegant La cuirassa és originada per la pell, que forma escates còrnies que a la llarga s’ossifiquen i formen escuts el cefàlic, l’escapular i el pelvià i un nombre variable de bandes mòbils situades entre els…
avantdirectriu
Física
Cada un dels elements de l’avantdistribuïdor d’una turbina hidràulica.
Són disposats abans de les directrius Ultra la finalitat purament estructural d’enllaçar els escuts de l’avantdistribuïdor, les avantdirectrius contribueixen a donar a l’aigua una preinclinació adequada abans que incideixi en el distribuïdor