La tortuga babaua (Caretta caretta) és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular.
Josep M. Barres.
La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda (en els joves, els escuts són carenats). El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal; la part ventral és groguenca. Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta. És la tortuga més abundant a la Mediterrània, però les seves poblacions són fortament amenaçades per la recol·lecció dels ous. Normalment, viuen en aigües profundes, però també apareixen, de tant en tant, prop de la costa; és l’única tortuga marina que apareix, encara que accidentalment, a les xarxes de pesca. Sovint hom la troba coberta de glans de mar (crustacis del gènere Balanus). Llur dieta és variada, consisteix en crustacis diversos, bivalves, equinoïdeus, meduses i també algunes algues.