Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Erwin Stein
Música
Editor i teòric austríac.
Entre el 1906 i el 1910 fou alumne d’A Schönberg, el qual, malgrat que n’apreciava molt el talent, no hi veié les condicions perquè esdevingués compositor En acabar els estudis, Stein treballà com a corepetidor en teatres d’òpera, i entre el 1920 i el 1923 fou responsable de les interpretacions de la Verein für musikalische Privataufführungen 'Societat Privada de Concerts' Del 1924 al 1930 fou l’editor de la revista musical "Pult und Takstock" 'Faristol i batuta', i també treballà a la Universal Edition, a Viena, fins a l’annexió d’Àustria per Alemanya Emigrat a Anglaterra el…
Francisco García del Cid Arias
Geografia
Científic.
Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de…
Balmesiana
Institució barcelonina que agrupa diverses entitats amb la doble finalitat de fomentar la pietat i l’estudi de les ciències eclesiàstiques i religioses.
El nucli inicial d’aquesta institució fou el Foment de Pietat Catalana 1911, de caire popular, que tingué el seu òrgan difusor en l’Editorial Editorial Balmes 1926 Des del 1939 aquest aspecte de foment i difusió de la pietat és absorbit per la Fundació de Cultura Religiosa Amb finalitat científica fou creada la Biblioteca Balmes i la revista Analecta Sacra Tarraconensia 1925 amb la intenció que esdevingués un institut superior de cultura religiosa fou formada la secció de publicacions històriques, teològiques i filosòfiques, així com l' Oficina Romànica de Lingüística i…
Castell de Cardet (la Vall de Boí)
Art romànic
En un principi el lloc de Cardet sempre surt citat com a villa de la vall de Boí Tanmateix, la seva privilegiada situació a l’entrada de la vall, controlant l’estret de les Cabanasses, afavorí que s’hi construís un castell i esdevingués districte casteller Probablement formà primerament part del terme de Grau de Castelló, infeudat als Mir Guerreta El castell ja existia el 1157, en què Bernat I d’Erill donà el castell de Cardet a Santa Maria de Lavaix, i ordenà que el seu castlà fos fidel al monestir L’inventari del monestir de Lavaix de final del segle XII registra només la…
Sant Bartomeu de Roda de Berà
Art romànic
Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un ampli frontó…
Frank-Walter Steinmeier
Política
Jurista i polític alemany.
Afiliat al partit socialdemòcrata SPD el 1975, estudià dret i ciències polítiques 1976-82 a la Universitat de Giessen Després de superar les proves a la judicatura de l’Estat 1982-86, fou professor de dret públic i dret polític a la mateixa universitat 1986-91, on el 1991 obtingué el doctorat Aquest any s’incorporà al gabinet de Gerhard Schröder , després que aquest esdevingués president de la Baixa Saxònia, amb el qual continuà quan guanyà la cancelleria alemanya en les eleccions del 1998 Tingué un paper clau en la coalició de govern socialista-ecologista, en la qual fou cap…
Sant Bartomeu de Tascals, ara Mare de Déu de la Riera (les Borges del Camp)
Art romànic
Aquesta església, al nord-oest del terme, ara reemplaçada per l’actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, fou la primitiva parròquia del terme de les Borges del Camp Fins al final del segle XIV, l’església parroquial de Sant Bartomeu atenia els fidels de Tascals, les Borges, les Voltes, les Irles i Riudecols L’any 1384 se signà un conveni entre els homes de les Borges i els de Riudecols i les Iries segons el qual aquests darrers acceptaven que es construís una església a les Borges, que esdevingués parròquia i que ells quedessin alliberats de contribuir a les despeses de…
Manuel Balboa Rodríguez
Música
Compositor gallec.
Cursà estudis musicals a la seva ciutat nadiua i a Madrid Ha cultivat gèneres diversos, des de la música per a concert i la música escènica fins a la música cinematogràfica, que és l’àmbit en què ha obtingut més reconeixement Participà en la Primera Tribuna de Joves Compositors de la Fundació Joan March i el 1988 obtingué l’accèssit de la Fundación Jacinto e Inocencio Guerrero per l’òpera Romeo o la memoria del viento Algunes de les seves composicions han estat interpretades en les sales de concerts més importants, com ara el Teatro alla Scala de Milà, el Mozarteum de Salzburg o el Carnegie…
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo…