Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
pomerani | pomerània
Etnologia
Individu d’un poble eslau que donà nom a la regió de Pomerània.
La denominació prové de l’època carolíngia per a indicar un dels cinc grups eslaus occidentals eslau que s’establiren a la costa po morě , en eslau bàltica A partir de la seva cristianització s XII, s’inicià un procés de germanització
Labib al-‘Āmirī al-Fatà
Història
Rei musulmà —d’origen eslau— de la taifa de Tortosa (~1015?-35 i 1058-61), també anomenat Nabil
.
Era un eunuc al servei, sembla, del califa Hišām II Probablement nomenat valí de Tortosa, se'n proclamà rei arran de la confusió dels darrers anys del califat de Còrdova Formà part de la coalició que intentà d’imposar el califa ‘Abd al-Raḥmān IV El 1017 els musulmans de València el reconegueren com a rei, però fou destituït el 1021 pels seus tractes amb cristians i, especialment, amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I El 1035 fou desposseït del tron tortosí per un altre eslau, Muqātil Sayf al-Milla, i es refugià a la cort d’al-Munḏir II de Saragossa El seu segon regnat fou…
Nèstor
Literatura
Escriptor eslau.
Monjo del monestir de les coves Pečerska Lavra, escriví hagiografies Paterikon i hom li atribueix els primers annals russos coneguts com a Crònica de Nèstor , que comprenen els anys 858-1106 L’obra fou descoberta el 1668
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
al-Wadih
Història
Militar
Oficial eslau client dels amírides.
Havent estat governador de la Marca Superior, comandà l’exèrcit andalusí enviat per Almansor contra el rebel berber Zīrī ibn ‘Atiyya victòria de Madiq al-Hayya, 998 i fou nomenat governador del Magreb, càrrec que tornà a ocupar el 999, després d’una curta estada a la península Ibèrica El 1003 participà en les ràtzies amírides a la frontera superior A la mort d’'Abd al-Raḥmān Sançol 1009 donà suport a les aspiracions de Muḥammad al-Mahdī d’ocupar el califat, enfront de Sulaymān al-Musta'īn Després d’ésser derrotat prop d’Alcalá de Henares 1009, contribuí a la victòria d’Aqabat el Baqar 1110…
Maria Licer
Literatura italiana
Poetessa italiana d’origen eslau.
Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral
Mubasir sobirà de les Balears (1094-1095)
L’eslau Mubasir nou sobirà de les Balears 1094-1095
grau Réaumur
Física
Interval tèrmic corresponent a cadascuna de les divisions de l’escala Réaumur de temperatures, que atribueix el valor 0 a la temperatura de glaç en fusió i 80 a la del vapor en ebullició, ambdós casos sota una pressió de 760 mm de mercuri.
Aquesta graduació, que pràcticament només té un interès històric, encara es conserva en algun país eslau
Josef Dobrovský
Lingüística i sociolingüística
Lingüista eslovac.
Les seves Institutiones linguae slavicae dialecti veteris 1822 són la primera gramàtica científica de l’antic eslau