Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Les zigofil·làcies
Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits arbusts i…
epizoocor | epizoocora
Botànica
Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen fixades a l’exterior del cos d’un animal que actua com a agent de transport.
Les diàspores es poden fixar a l’animal mitjançant espines, ganxos, substàncies viscoses, etc
paó diürn
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que arriba a tenir com a màxim una envergadura de 60 mm i presenta les ales d’un color roig ferruginós i vorejades de gris groguenc, que li permeten d’efectuar un vol ràpid.
Es troba des del juliol fins a l’octubre Les erugues fitòfagues, tenen moltes espines protectores
Els uranoscòpids: rata
Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i…
albízia
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts caducifolis, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i flors vistents, propis de les zones càlides de l’Àfrica, Àsia i Austràlia.
L' A julibrissin , de flors blanques amb llargs estams rosa, té l’aspecte d’una acàcia, però no presenta espines és força emprada com a planta ornamental
arlequí

arlequí
Petr Stuchlý (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte coleòpter longicorni, de la família dels cerambícids, de mides bastant grans, els èlitres del qual, tacats de negre, vermell i bru, tenen un aspecte arlequinat.
Els arlequins tenen al tòrax dues espines articulades, i els mascles presenten les antenes i les potes anteriors molt llargues Són propis de les zones equatorials de l’Amèrica del Sud
faig

Faigs en temps de primavera, Ashpley Heath Woods
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 30 m d’alçària, d’escorça llisa i grisa, de fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, de flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i de flors femenines a parells dins involucres pedunculats.
Els fruits, anomenats fages , són ovoides, de color marró lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants Forma boscs densos fageda La fusta és molt apreciada Faig aïllat © CIC-Moià
concavenàtor
Paleontologia
Gènere de dinosaures carnívors (teròpodes) carcarodontosàurids propis del Barremià superior (Cretaci inferior) de Conca, Castella-la Manxa.
Assolia una llargada mínima de 6 m i es caracteritzava per l’allargament de les espines neurals de dues vèrtebres sacres i la presència d’una filera de petites protuberàncies a l’ulna Hom considera que aquestes protuberàncies eren llocs d’ancoratge d’estructures tegumentàries folliculars, homòlogues a les dels ocells actuals
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…