Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
perrotina
Indústria tèxtil
Màquina, ja en desús, inventada per l’enginyer francès Louis Jérôme Perrot (1798-1878), per tal de mecanitzar l’estampació a mà o a bac, formada per un prisma central al voltant del qual passaven intermitentment la tela acompanyadora, els bruts i la tela que hom volia estampar.
Els motlles plans en relleu eren aplicats a pressió contra les cares del prisma i era estampat el teixit Hi havia un sistema de pasteres i corrons que aplicaven el color d’estampació al motlle Estampava com a màxim quatre colors i les dimensions dels motlles eren molt limitades
càrter
Tecnologia
Caixa metàl·lica, generalment de fosa o d’alumini fos, que conté el cigonyal, les bieles i els pistons i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució, i els protegeix de la pols i de l’aigua.
Consta de dues parts el càrter superior o bancada i el càrter inferior aquest darrer, que sovint és de palastre estampat, serveix de dipòsit d’oli en els motors de quatre temps i de cambra per a l’admissió i la compressió preliminar de la mescla en els de dos temps
Els guants de luxe. Una indústria barcelonina de la primera meitat de segle XIX
Durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una important indústria del luxe a Barcelona la dels guants En començar el segle havien esdevingut un complement indispensable no sols de la indumentària d’home de la noblesa i de l’alta burgesia, sinó també de la de dona, que necessitava guants curts per al vestit de dia i llargs per als vestits de nit —que solien ser de màniga curta La indústria guantera barcelonina s’especialitzà en el guant femení Eren guants de pell de cabritilla que, gràcies als avenços en l’adoberia, arribaren a ser peces de gran finor i d’un color blanc intens Són…
Pelegrí Forès i Madaula
Disseny i arts gràfiques
Gravador de fusta.
Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817
pintador | pintadora
Oficis manuals
Estampador sobre teixits.
Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors
estampació per remenjant
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació per corrosió que consisteix a estampar, sobre un teixit prèviament tenyit amb colorants adequats, un remenjant que descompon el colorant de fons en subproductes incolors.
El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment
clorur d’amoni
Química
Cristalls sublimats a 340°C que són obtinguts, sobretot, en fabricar carbonat de sodi pel procediment Solvay.
Els seus vapors són gairebé totalment dissociats en NH 3 i HCl El clorur d’amoni, dit també sal amoníaca, és emprat, per exemple, en la tintura i estampat, com a electròlit en la pila Leclanché i en piles seques, com a desoxidant en la soldadura fa passar els òxids a clorurs fusibles i volàtils i com a enduridor en els adhesius a base de resines amíniques Excita les secrecions de les mucoses i la suor i és emprat en medicina com a expectorant i diürètic
Ramon Igual
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Gravador i estampador.
Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798
Frank Stella
Pintura
Pintor, gravador i escultor nord-americà.
Des del 1958 s’establí a Nova York Rigorosament geomètric, seguint les propostes de Reinhardt, s’acostà en les seves experiències sobre les estructures primàries al camp del minimal art Refusà radicalment la bidimensionalitat del quadre fent servir, molt sovint, teles de format triangular que també combinà entre elles per addició Les seves pintures ratllades presenten una gran vivacitat cromàtica Els seus gravats, branca artística en la qual s’inicià a mitjan dècada dels seixanta, de caràcter abstracte, utilitzaren diferents tècniques com la litografia, l’estampat serigràfic i…
bàtik

Bàtik sobre cotó amb un elefant, una planta i un ocell, original de l’artista Henry, estampat en el seu obrador de Kalalpitiya-Paysala (Sri Lanka)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Tècnica d’estampació, originària d’Insulíndia, consistent a encerar a mà, amb cera d’abelles fosa, les zones de la tela que hom no vol tenyir, tenyir la tela en el bany corresponent i desencerar-la; hom repeteix el procediment tants cops com colors diversos vulgui aplicar.
Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès