Resultats de la cerca

Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals

Fou director de l’observatori de Meudon a partir del 1907, i també del de París 1927-29 Entre els seus nombrosos treballs experimentals es destaca la invenció de l' espectroheliògraf Com a teòric, treballà en la recerca d’una possible relació entre els fenòmens solars i el magnetisme terrestre i en espectrografia estellar

La interferometria és àmpliament utilitzada en astronomia per a obtenir imatges d’alta resolució del cel Això s’aconsegueix combinant el senyal que arriba d’una mateixa font estellar a telescopis situats en diferents llocs de la Terra La interferometria també es fa servir en tectònica de plaques per a mesurar la deriva de les plaques continentals

Aquesta síntesi ve donada per un conjunt de reaccions nuclears entre les quals destaquen les del cicle del carboni Les reaccions de nucleosíntesi són estudiades en astrofísica per a intentar explicar la formació dels elements a les atmosferes estellars nucleosíntesi estellar i també en cosmologia a l’hora d’explicar la formació dels nuclis d’hidrogen i heli a partir de neutrons i protons nucleosíntesi primordial

Director de l’observatori de Mount Wilson 1923, observà i estudià l’espectre de les taques solars i demostrà que llur temperatura era inferior a la del disc Desenvolupà l’espectroscòpia estellar afirmant-ne la utilitat com a mètode per a estudiar les propietats físiques, moviment i distàncies dels estels i la determinació de les magnituds absolutes dels estels Estudià també les atmosferes de Mart i Venus

L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920

Fou catedràtic de Harvard i director del seu observatori astronòmic Féu importants treballs de fotometria estellar i inventà el fotòmetre de doble imatge Fou també un dels introductors de les tècniques fotogràfiques en el camp de l’observació astronòmica, i inicià l’elaboració d’un dels més importants catàlegs fotogràfics del cel Començà el Henry Draper Catalogue, on hi ha les posicions de molts estels i llur classificació espectral actualment aquest catàleg conté uns 400 000 astres

És un polímer que s’obté per polimerització ràpida d’etilè en presència dels catalitzadors de Ziegler-Matta o de Phillips El polímer resultant presenta estructura regular, amb un nivell baix de defectes i, per tant, d’elevada cristallinitat Les propietats d’aquest polímer són duresa extrema, resistència a estellar-se, elevada resistència a la tracció i una densitat i punt de fusió superiors als dels altres polietilens Es fa servir per a fabricar ampolles, estris de la llar, joguines, recobriments d’extrusió, tubs, conductes i aïllants per a cables