Resultats de la cerca

Conegut només per documents i contractes Identificat com a autor dels retaules de sant Marc seu de Manresa i de sant Jaume per al convent barceloní de Jonqueres Museu Diocesà de Barcelona això el converteix en peça clau de la transformació estilística de l’escola pictòrica barcelonina de mitjan segle XIV

Escriví una vida de sant Servaci 1170, una trentena de cançons amoroses i la novella Eneit , la qual, quasi acabada el 1174, fou robada i portada a Thüringen, on restà nou anys, després dels quals l’autor l’enllestí 1184 La seva tradició lingüística i estilística pertany al nucli cultural renà

Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de la ciutat de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona 1680, caracteritzat per la decoració manierista Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles

Autor del retaule de La Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1480, obra notable que palesa la influència de Jaume Huguet Hom li ha atribuït, per similitud estilística, diverses obres a Aragó a Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda, on hi ha el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina

Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930

Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents

Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre

Subordinada a la lexicografia fins al segle XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de G Matoré

Fou professor a les universitats de Marburg Hessen, Istanbul i Pennsilvània És autor de Mimesis 1946, història del realisme literari des d’Homer fins als nostres dies a través de l’anàlisi estilística dels texts, on demostra la unitat d’evolució de la literatura occidental i la seva configuració partint dels clàssics i del cristianisme medieval Ha publicat també alguns estudis sobre Dante i la literatura llatina medieval

Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale 1916 Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française 1909, Le langage et la vie 1913 i Linguistique générale et linguistique française 1932 Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat