Resultats de la cerca

Oposada a l’empirisme, l’anàlisi estructural cerca la lògica interna de cada estructura mite, obra literària, institució, etc i estudia el sistema de relacions dels diferents elements que la componen qualsevol modificació en un d’ells comporta sempre una modificació en el conjunt del sistema, així com les lleis que la regulen, cercant-ne sempre una explicació, no pas en funció d’elements externs, sinó en l’interior de la mateixa estructura estudiada L’anàlisi estructural estudia també la relació entre diferents conjunts de sistemes

Titulat el 1914 Entre la seva obra sobresurt el Palau de la Metallúrgia de Montjuïc 1929, una de les obres capdavanteres de la nova arquitectura a Catalunya i que hom ha situat entre l’estructuralisme i l' art-déco Participà en el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana, i fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

Professor a l’École Normale de París 1962 i director de la revista “Scilicet” 1968, intentà, a través de l’estructuralisme, una interpretació lingüística de la psicoanàlisi, la qual el situà al centre de l’interès filosòfic contemporani Fundador i mentor de l’École Freudienne 1964-80, la seva producció escrita es troba dispersa en multitud d’articles, publicats, entre d’altres, en el volum Écrits 1968

En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme

Llicenciada en filologia romanesa 1955 i doctorada 1966 a Bucarest, del 1957 al 1978 hi fou professora al departament de lingüística romànica Del 1979 ençà és professora al departament de francès i italià de la Universitat de Califòrnia Comparteix l’estructuralisme europeu, i ha estat deixebla d’IIordan i d’ECoseriu Ha escrit Sistematica substitutelor din româna contemporanǎ standard 1968, Structuralismul lingvistic lecturi critice 1973 i Gramatica comparatǎ a limbilor romanice 1971

Es llicencià en lletres clàssiques a la Universitat de Pisa 1957, on estudià filologia comparativa amb TBolelli És catedràtic d’italià a Reading, Anglaterra, del 1975 ençà S'identifica especialment amb l’estructuralisme europeu, en la tradició que va de Saussure a AMartinet És autor de La linguistica strutturale 1966, The Italian Language Today amb ALLepschy, 1977, Saggi di linguistica italiana 1978, Intorno a Saussure 1979, Nuovi saggi di linguistica italiana 1989, Sulla linguistica moderna 1989 i La linguistica del Novecento 1992 També edità A History of Linguistics 1994-98

El 1928 redactà, en collaboració amb Trubeckoj i Karcevski, les cèlebres tesis del Primer Congrés Internacional de Lingüistes, bàsiques per a l’estructuralisme Des del 1941 residí als EUA, on fundà la revista Word 1945 i hi ensenyà a la Universitat de Harvard i a l’institut tecnològic de Massachusetts Entre les seves obres cal destacar Aphasie und allgemeine Lautgesetze ‘Afàsia i lleis fonètiques generals’, 1944, Preliminaires to Speech Analysis 1952, Fundamentals of Language 1956 i Essais de linguistique générale 1963 S'interessà també pels estudis de crítica literària Closing…

Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres…

Des del 1929 ensenyà a la Universitat de Praga, de la qual fou nomenat rector Fou cofundador del Cercle Lingüístic de Praga i un exponent destacat de l’estructuralisme Influït, en un principi, pel formalisme rus, les seves primeres teories subratllaven els aspectes més estètics de l’obra literària, com és palès a l’assaig Přispěrek k estetice českého verše ‘Contribució a l’estètica del vers txec’, 1923 Més endavant, volgué integrar els aspectes lingüístics i sociològics en una teoria coherent, que exposà en Estetická funkce, norma a hodnota jako sociálni fakty ‘Funció, norma i…

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à…