Resultats de la cerca

És de color castany, i el mascle té una ratlla blanca al coll, que puja des del pit, també blanc Nia al nord i a l’est europeu als Països Catalans, hi hiverna

Calosoma sycophanter és un escarabat de 3 cm de llargària, cos esvelt, cap allargat i prim, abdomen cobert d’èlitres amples de vores paralleles de color daurat i marcats per estries longitudinals Habita als boscs de pins, on duu vida crepuscular i s’alimenta sobretot d’erugues És molt comú en els boscs litorals dels Països Catalans El gènere Hyster comprèn escarabats de petites dimensions, amb el cap curt, retràctil sota el tòrax, i armat de fortes mandíbules tenen el cos arrodonit, els teguments forts i brillants, el tòrax i l’abdomen amples i les potes curtes Viuen entre…

Fa de 5 a 6 m del cap als peus i té el cap prim i esvelt, amb unes excrescències de 3 a 5 recobertes de 2 a 2,5 m i el tronc és massís, amb el llom molt inclinat l’altura a la creu és de 3-3,5 m La cua fa 1 m Pesa de 500 a 1 000 kg Habita, en ramats de 10 a 20 individus, a la sabana d’Àfrica La seva alimentació és herbívora, especialment de fulles i brots d’acàcia N'hi ha nou subespècies que es diferencien pel nombre d’excrescències i pel color i la forma de les taques poligonals del pelatge

Església parroquial que presideix el poble de Mollet L’edifici actual és una gran construcció neoclassicista de tres naus i un esvelt campanar aixecats entre els anys 1847 i 1866 El lloc de Molletus , o la villa Molleti , és esmentat entre el 834 i el 922 en tots els preceptes carolingis de confirmació de béns de l’església de Girona, que posseïa la meitat de l’esmentada vila rural L’església de Sant Joan de Moleth és citada des del 1074 i consta que el 1086 el bisbe de Girona Berenguer Gaufred havia infeudat els seus delmes a Berenguer Gaufred de Cervià En els segles posteriors…

Aquesta darrera, filial de SantPere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936 Acabada la guerra, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir Hom adaptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, al municipi de Marganell Bages, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig La construcció del nou monestir fou projectada per Jordi Bonet l’església és una realització d’art contemporani on destaca l’esvelt…

Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló,…

L’antiga quadra de Serra-sanç Serra d’en Sanç, s’estén en un altiplà 410 m, al N del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951 Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé…

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de…

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…