Resultats de la cerca

La seva primera poesia — Večnata i svjatata ‘L’etern i sant’, 1927, Sǔrce čoveško ‘Cor humà’, 1936— recrea un món ideal de bellesa fet de sentiment i somni Més tard esdevé una madura reflexió des de la perspectiva d’una llarga experiència vital Ot briag do briag ‘D’una riba a l’altra’, 1963, Kontrapunkti ‘Contrapunts’, 1972

Conegut també com a fra Bosc  Pertangué a l’orde de Montesa i fou comanador d’Onda Participà en el certamen poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L’obra major que Déus etern ha feta Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827

Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’,…

Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts

Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…

El problema de la durada ha estat tractat de forma diversa al llarg de la història de la filosofia normalment la discussió s’ha centrat en la distinció entre una durada en el temps, amb començament i fi, i una durada de l’eternitat, sense començament ni fi El filòsof que més clarament s’ha expressat sobre el problema ha estat Henri Bergson, que parla d’una durada en sentit psíquic, irreductible a l’espacialització a la qual és sotmès el temps mitjançant la matemàtica D’aquesta tesi Henri Bergson deduí que l’absolut no pot ser entès com a etern, sinó com a absolut que dura

Apareguda a Pèrsia durant el període sassànida segles III-VII, oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú ambdós eren bessons, fills de Zurvān, personificació del temps i del fat, illimitat, etern i increat La usurpació del lloc d’Ahura Mazdā per Zurvān s’explica no solament per l’esforç teològic de resoldre el dualisme radical, sinó probablement per l’influx exercit per l’astrologia grecobabilònica de fet, el culte de Zurvān anava acompanyat d’especulacions astrològiques per a conèixer el destí A través del…

Interessat per la filosofia, la crítica i la filologia, excellí sobretot en el teatre, la temàtica del qual reflecteix les seves preocupacions filosòfiques i ideològiques, a vegades profundament místiques Cal destacar les trilogies Probočių šešėliai ‘Les ombres dels avantpassats’, 1901 i Amžina ugnis ‘El foc etern’, 1913, Žvaigždzių takai ‘El camí dels estels’, 1920, Likimo bangos ‘Les ones de la sort’, 1922 i Gaisras ‘L’incendi’, 1928 Notable també és la producció filosòfica, amb estudis com Slépininga žmogaus didybe ‘La misteriosa grandesa de l’home’, 1913, Mirtis ir kau toliau…