Resultats de la cerca

Segons la qual hom no pot considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic i valoratiu, per tal com únicament revelen els estats d’ànim de qui les profereix i no són verificables

Limità el seu pensament al camp ètic i adoptà un criteri de moderació enfront del rigor cinicoestoic, i inaugurà una tradició d’escrits consoladors amb la seva obra Sobre l’aflicció , de la qual resten fragments

Visqué quasi perpètuament exiliat a causa de les seves idees polítiques Escriví sobre psicologia social, sobre parlamentarisme i sobre la noció d’estat Autor sobretot d' Egoizm narodowy wobec etyki ‘L’egoisme nacional sota l’aspecte ètic’, 1914

Hostil als dogmes i a la intolerància teològica, definí la veritable religió com a natural, racional i de contingut ètic La seva obra Christianity as Old as the Creation 1730 constitueix una de les principals aportacions al deisme

D’acord amb la concepció bíblica de la creació nova, el nou Testament usa el mot palingenèsia, superant-ne l’aspecte purament ètic o màgic i donant-li una dimensió escatològica dintre la perspectiva de la renovació messiànica de la fi dels temps regne de Déu

Un jutge de Girona dona la raó al recurs de l’exèrcit i revoca la prohibició de l’Ajuntament de la ciutat a la participació en l’Expojove L’entitat firal havia pres la decisió el 2 de març de 2017 perquè creia que contravenia el seu codi ètic

En serien trets característics, entre altres, l’ús gairebé exclusiu d’Elohim en lloc de Jahvè, la designació dels habitants de Canaan com a amorreus  i del Sinaí com a Horeb respecte a la tradició jahvista , l’elohista accentua la transcendència de Déu les teofanies, per exemple, s’esdevenen mitjançant àngels i té un sentit ètic més depurat

Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53

El terme fou emprat al començament del s XX per Paul Lapie Logique de la volonté , 1902 i per Eduard von Hartmann Grundriss der Axiologie , 1908 Wilbur M Urban i Nicolai Hartmann, entre d’altres, prefereixen el terme axiologia a l’expressió teoria dels valors , perquè manifesta més clarament la necessitat d’una investigació metafísica sobre la natura del valor, com a introducció a un estudi ètic, epistemològic i psicològic