Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
bacteroïdàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials; de forma bacil·lar, a vegades amb ramificacions, són d’un marcat pleomorfisme i gramnegatius.
Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens
corinebacteriàcies
Biologia
Família d’eubacterials constituïda per bacteris grampositius, generalment en forma de bacil immòbil o, més rarament, amb flagels perítrics; sovint formen filaments.
Són aerobis estrictes i poden fermentar sucres o no Presenten formes paràsites d’animals i vegetals i formes sapròfites que viuen al sòl Corynebacterium diphteriae és l’agent de la diftèria en l’home
neissèria
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatius, aerobis o anaerobis, que morfològicament pertanyen al tipus diplococ.
Són heteròtrofs i poden ésser sapròfits o paràsits Les espècies més característiques són el gonococ i el meningococ Neisseria catarrhalis causa afeccions de tipus catarral
acromobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada de bacils gramnegatius, lliures o paràsits, de caràcters metabòlics intermedis entre les azotobacteriàcies i les enterobacteriàcies.
micrococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, aerobis, sense espores, immòbils i que s’agrupen d’una forma irregular.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions
bacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils capaços de produir endòspores cilíndriques, el·lipsoidals i esfèriques, situades en posició central, subterminal o terminal.
Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium
brucel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per bacteris gramnegatius molt petits i pleomòrfics, paràsits obligats de molts animals, entre els quals l’home.
Són immòbils o bé es mouen per flagels perítrics Els gèneres més importants són Pasteurella pasteurella, Brucella brucella, Haemophylus hemòfil i Bordetella bordetella bordetella
pneumococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, grampositiu i patogen, que es presenta en forma de diplococ, és immòbil i no forma espores.
És aeròbic quasi sempre fermenta sucres i dóna àcid làctic com a producte final És el més important dels agents causants de les pneumònies
agrobacteri
Biologia
Gènere de bacteris del sòl en forma de bacil, gramnegatius, de l’ordre dels eubacterials; tenen un cicle biològic semblant al de rizobi
, però no fixen nitrogen lliure.
Algunes espècies A tumefaciens poden parasitar les arrels de les papilionàcies, de les mimosàcies, i àdhuc, bé que poc correntment, de les cesalpiniàcies
aerobàcter
Biologia
Gènere de bacteris en forma de bacil, de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aeròbics, que fermenten la lactosa amb producció de 2,3-butandiol, també anomenat 2,3-butilenglicol.
Viuen normalment sapròfits al sòl o als vegetals