Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
corinebacteriàcies
Biologia
Família d’eubacterials constituïda per bacteris grampositius, generalment en forma de bacil immòbil o, més rarament, amb flagels perítrics; sovint formen filaments.
Són aerobis estrictes i poden fermentar sucres o no Presenten formes paràsites d’animals i vegetals i formes sapròfites que viuen al sòl Corynebacterium diphteriae és l’agent de la diftèria en l’home
bacteroïdàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials; de forma bacil·lar, a vegades amb ramificacions, són d’un marcat pleomorfisme i gramnegatius.
Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens
neissèria
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatius, aerobis o anaerobis, que morfològicament pertanyen al tipus diplococ.
Són heteròtrofs i poden ésser sapròfits o paràsits Les espècies més característiques són el gonococ i el meningococ Neisseria catarrhalis causa afeccions de tipus catarral
acromobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada de bacils gramnegatius, lliures o paràsits, de caràcters metabòlics intermedis entre les azotobacteriàcies i les enterobacteriàcies.
micrococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, aerobis, sense espores, immòbils i que s’agrupen d’una forma irregular.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions
brucel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per bacteris gramnegatius molt petits i pleomòrfics, paràsits obligats de molts animals, entre els quals l’home.
Són immòbils o bé es mouen per flagels perítrics Els gèneres més importants són Pasteurella pasteurella, Brucella brucella, Haemophylus hemòfil i Bordetella bordetella bordetella
bacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils capaços de produir endòspores cilíndriques, el·lipsoidals i esfèriques, situades en posició central, subterminal o terminal.
Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium
pneumococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, grampositiu i patogen, que es presenta en forma de diplococ, és immòbil i no forma espores.
És aeròbic quasi sempre fermenta sucres i dóna àcid làctic com a producte final És el més important dels agents causants de les pneumònies
agrobacteri
Biologia
Gènere de bacteris del sòl en forma de bacil, gramnegatius, de l’ordre dels eubacterials; tenen un cicle biològic semblant al de rizobi
, però no fixen nitrogen lliure.
Algunes espècies A tumefaciens poden parasitar les arrels de les papilionàcies, de les mimosàcies, i àdhuc, bé que poc correntment, de les cesalpiniàcies
aerobàcter
Biologia
Gènere de bacteris en forma de bacil, de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aeròbics, que fermenten la lactosa amb producció de 2,3-butandiol, també anomenat 2,3-butilenglicol.
Viuen normalment sapròfits al sòl o als vegetals