Resultats de la cerca

Fou professor a Torí 1890 S'especialitzà en lògica matemàtica i creà la lògica simbòlica Contribuí també a la geometria no euclidiana, al càlcul geomètric, i féu una exposició rigorosa de l’aritmètica, de la geometria projectiva, del càlcul infinitesimal i del vectorial Publicà Calcolo geometrico 1888, I principi de geometria logicamenti esposti 1889, etc Fundà també la Rivista di Matematica Inventà un llenguatge artificial internacional, la interlingua , amb vocabulari del francès, llatí, anglès i alemany

Amb més resolució que la que havia pogut assolir el satèllit COBE, de les dades obtingudes s’ha pogut determinar l’edat de l’Univers en 13,72 +/- 0,12 milers de milions d’anys, i confirmar el paradigma d’un univers inflacionari en un espai-temps de geometria euclidiana plana Així mateix, se'n dedueix que la matèria bariònica constitueix tan sols el 4,6% de la densitat total de l’Univers, la matèria fosca el 23% i l’energia fosca el 72%

Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida

Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'…

La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que cada un…

De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…

En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta la recta és, de fet, infinita en tots dos sentits La geometria no dóna cap definició directa de recta, sinó que, en fixar l’axiomàtica o conjunt de proposicions bàsiques de les quals hom dedueix totes les altres que constitueixen les diverses geometries, resten definits indirectament els conceptes fonamentals punt, recta, pla L’intent de definir cada element a partir d’altres de més simples no pot prosseguir indefinidament sense caure en un cercle viciós, puix que algun element ha d’ésser el primer d’aquesta cadena En el…

Publicà el seu principal treball com a apèndix al Tentamen , obra del seu pare, amb el títol d' Appendix scientiam spatii absolute veram exhibens 1831-33

Alhora, imposa axiomàticament l’arquimedianitat i la completesa de la recta geomètrica