Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
lliç

lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat…
El que cal saber de la miocardiopatia restrictiva
Patologia humana
La miocardiopatia restrictiva és una afecció del múscul cardíac deguda al dipòsit de fibres de collagen o d’altres substàncies en aquest teixit que, en conseqüència, provoca una rigidesa en les parets dels ventricles, que no es poden distendre adequadament per tal d’omplir-se Aquest trastorn és poc freqüent als països occidentals, i sol ésser degut a l’existència d’altres malalties cròniques com amiloïdosi, sarcoidosi o hemosiderosi Els símptomes més freqüents són semblants als causats per la insuficiència cardíaca, com la dificultat a respirar, la sensació de manca d’aire i la inflor dels…
Johann Gottlieb Naumann
Música
Compositor alemany.
Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a ocupar el càrrec de mestre…
El que cal saber de la tiroïditis
Patologia humana
És anomenada tiroïditis la inflamació de la tiroide, que pot ésser provocada per causes molt diverses i donar lloc a diverses manifestacions que evolucionen de manera molt diferent en cada tipus La tiroïditis infecciosa, poc freqüent, és causada pel desenvolupament de gèrmens a la tiroide Aquest trastorn origina una sobtada inflamació de la glàndula, acompanyada de febre i malestar general, se soluciona amb l’administració d’antibiòtics i estranyament comporta seqüeles La tiroïditis de De Quervain, possiblement causada per una infecció viral, presenta una evolució molt favorable…
Mucormicosi, zigomicosi o ficomicosi
Patologia humana
La mucormicosi , zigomicosi o ficomicosi és una malaltia infecciosa molt greu, provocada per diverses espècies de fongs que integren la classe Zigomycetes i que, segons el teixit inicialment infectat, pot presentar-se en diverses formes Els fongs causants de la mucormicosi es troben àmpliament distribuïts pel sòl, en especial a l’entorn de la matèria orgànica en estat de putrefacció, i poden contaminar l’aire o els objectes El contagi pot produir-se per diverses vies, per bé que les més freqüents són la respiratòria, la digestiva i la cutània Una vegada establerts a la pell o les mucoses, els…
endoproctes

fototeca.cat
©
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, de petites dimensions (menys de 5 mm) i d’aspecte semblant als pòlips.
El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per gemmació i…
quadrilla
Música
Dansa de quatre parelles, derivada de l’antiga contradansa, en la qual dues parelles evolucionen enfront de les altres dues.
Aparegué a Europa cap a la fi del s XVIII i comprenia cinc figures i un galop final Les seves modalitats principals són les quadrilles nord-americanes i les dels llancers Offenbach n'inclogué sovint en les seves operetes
El que cal saber de l’espatlla dolorosa
Patologia humana
La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys, després de…
febre eruptiva
Patologia humana
Grup de malalties generals infeccioses que, en les formes típiques, evolucionen amb un exantema peculiar que ofereix trets propis en cadascuna.
Són contagioses i deixen immunitat perdurable escarlatina, xarampió, etc
El que cal saber de les berrugues
Patologia humana
Les berrugues són petites tumoracions de l’epidermis causades per una infecció vírica que poden presentar formes i grandàries diverses, però que tenen un origen comú Les berrugues són molt contagioses, tant per contacte directe com per mitjà d’objectes o roba que hagin estat en contacte amb les lesions És molt habitual que la persona afectada es contagiï d’altres zones del cos o que les transmeti a les persones amb qui conviu Com que les berrugues tendeixen a desaparèixer espontàniament després d’un període d’evolució molt variable, sovint hom no hi aplica tractament mentre no causin…