Resultats de la cerca

Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305 És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les 'Azarot d’ibn Gabirol

Es féu proclamar rei en destronar Tulga, que reclogué en un monestir Reduí la noblesa i obtingué del concili de Toledo 646 l’excomunió de tots els qui conspiressin en contra d’ell El 649 associà al tron el seu fill Recesvint

Fou rabí d’Amsterdam 1626-39 i 1649-93 i primer rabí de la comunitat sefardita establerta a Pernambuco, Brasil 1642-1649 És autor d’una Paráfrasis comentada sobre el Pentateuco 1681 Fou qui donà lectura pública a l’excomunió de Spinoza

Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot

El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell 1041 malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte de Cerdanya Ramon I, sobre l’Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer

En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia…

Home de talent, Novacià organitzà bé el seu partit, els membres del qual reberen el nom de “purs” καϑαροί, oposats al perdó de tot pecat greu Resistiren tan bé l’excomunió del sínode romà del 251 que, benvists pel concili de Nicea com a homoousians, sobrevisqueren en tot l’imperi Romà, almenys fins al s VII

Per tal d’arranjar afers disciplinaris, com l’aixecament de l’excomunió a Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló, sota condició d’acatar l’autoritat religiosa de l’arquebisbe, amb el qual s’havia enemistat arran del conflicte provocat anys enrere per l’afer dels bisbes intrusos Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona

Prestà suport a l’emperador Frederic II en la lluita amb el papat i guerrejà contra la ciutat llombarda d’Alessandria Aquesta opció li permeté d’estendre els seus dominis ocupà Bard 1241 a la Vall d’Aosta i Rívoli 1247 Mort l’emperador, abandonà el partit gibellí 1252 davant l’amenaça d’excomunió i interdicció d’Innocenci IV

Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues