Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
xeringa
xeringa utilitzada en l’extracció d’un tap de cerumen
© Fototeca.cat
Medicina
Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme.
Consisteix en un tub de vidre, metall, plàstic, etc, dins el qual hi ha un èmbol desplaçable el tub acaba en un canonet prim on hom acobla l’agulla, el trocar, etc, segons l’ús Hi ha xeringues d’un sol ús , que hom llença un cop han estat usades
camp de petroli

Camp de petroli; en primer terme, bomba d’extracció
© Corel
Química
Zona petrolífera, que conté un o diversos jaciments, i conjunt d’instal·lacions que permeten la perforació dels pous, l’extracció de l’hidrocarbur, i l’emmagatzematge o distribució del producte.
percolació
Química
Extracció sòlid-líquid, especialment la de tipus discontinu.
Generalment consisteix en l’extracció d’un dels constituents d’un material polvoritzat i immòbil a través del qual circula el solvent És, doncs, un tipus de lixiviació Hom la porta a terme generalment al laboratori mitjançant un percolador
perforador
Química
Extractor líquid-líquid, especialment el de tipus discontinu (extracció).
Consta essencialment d’un muntatge de reflux en el qual hom ha intercalat una peça dissenyada convenientment perquè s’hi efectuï l’extracció d’un líquid per un solvent més lleuger o més pesant
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…
donació de sang
Medicina
Pràctica regulada de sotmetre’s voluntàriament a l’extracció de sang per a ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques, fonamentalment per a transfusions.
És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de manera…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’…
pou
Tecnologia
Excavació generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dues galeries per tal de permetre l’extracció de mineral i el pas d’una galeria a una altra o a les altres o a la superfície, facilitar la ventilació, etc.
La secció transversal dels pous sol ésser rectangular, en terrenys ferms i per a profunditats relativament petites, o circular, per a grans profunditats, en alguns casos superiors a 3 000 m, en terrenys esllavissadissos, quan travessen capes aqüíferes, etc, i el seu diàmetre, o els seus costats, sol ésser comprès entre quatre i vuit metres Hom anomena pou mestre el que arriba a la superfície del sòl, i segons que tingui per finalitat permetre l’extracció de mineral o facilitar la ventilació és anomenat, respectivament, pou d’extracció o pou de ventilació Els pous…