Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Eugène Du Bois
Antropologia
Antropòleg i anatomista holandès.
Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia
aragosaures
Paleontologia
Gènere de dinosaure sauròpode descrit al Cretaci inferior de Galve (Terol) sota el nom d’Aragosaurus ischiaticus.
La llargada d’aquest dinosaure s’ha estimat en 18 m de i un pes aproximat de 28 tones L’esquelet d’aquest animal és parcialment conegut, representat per una escàpula, ossos de les extremitats anteriors, pubis, isqui, fèmur i diverses vèrtebres caudals Les extremitats anteriors eren només una mica més curtes que les posteriors Les dents es caracteritzaven per ésser relativament amples i haurien estat útils per a menjar les fulles de les coníferes
nervi ciàtic
Anatomia
Branca terminal del plexe lumbosacre.
Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…
Tumor maligne d’os
Patologia humana
Definició Hom defineix el tumor maligne d’os com a un conjunt de cèllules provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia que, en un moment determinat i per causes desconegudes, experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir anormalment Les cèllules que componen el tumor maligne, observades al microscopi, presenten característiques diferents a les del teixit que els donà origen Solen ésser més grans, de formes irregulars i amb un nucli també més gran Alhora, són molt actives, es reprodueixen a un ritme accelerat i formen una massa de límits imprecisos…
osteocondritis
Patologia humana
Grup de processos patològics causats probablement per una necrosi asèptica de les epífisis dels ossos o de qualsevol altre nucli d’ossificació durant el període de creixement d’un individu.
Són, per tant, trastorns juvenils, que guareixen espontàniament i que poden deixar seqüeles o no Les osteocondritis més importants són malaltia de Legg-Calvé-Perthes , o necrosi asèptica de l’epífisi superior del fèmur, que produeix dolor i coixesa malaltia de Köhler I , o escafoïditis tarsiana, amb afectació del nucli de l’escafoide del peu malaltia de Köhler II , o osteocondritis del cap del segon metatarsià, amb desaparició del coll d’aquest os i deformitat del seu cap malaltia de Scheuermann , o epifisitis de les vèrtebres, que produeix una cifosi excessiva en els adolescents…
cuixa
Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La innervació…
Homo luzonensis
Paleontologia
Espècie d’homínid fòssil identificada a partir d’unes restes descobertes des de l’any 2007 a la cova de Callao, al nord de l’illa filipina de Luzon.
Les conclusions de les investigacions dutes a terme posteriorment es publicaren l’abril del 2019 a la revista Nature Les restes corresponen a tretze fragments de dents, ossos de la mà i del peu i part d’un fèmur de diversos individus Datades de fa uns 67000 anys, les anàlisis indiquen que en aquesta espècie del gènere Homo coexistien característiques anatòmiques presents en l’ Homo sapiens i reminiscències dels australopitecs La identificació d’aquest homínid fòssil planteja interrogants sobre la cronologia de l’evolució del gènere Homo al Sud-est asiàtic i la seva relació amb…