Resultats de la cerca

La colonització del medi terrestre per les plantes comporta adaptacions a climes i ambients molt diversos L’herba de mal gra Ranunculus parnassifolius , per exemple, es fa a les pedrusques i les tarteres de l’estatge alpí dels Pirineus, on arriba fins als 2 900 m d’altitud Ernest Costa Les plantes superiors, anomenades més pròpiament espermatòfits, són vegetals terrestres, generalment verds, que fan flors i llavors espermatòfit vol dir, precisament, planta amb llavors Constitueixen un fílum molt homogeni reconegut com a tal des de fa molt temps, al qual Linné va donar el nom de…

Són animals no bilaterals, propers a les esponges, possiblement agrupats amb els ctenòfors i no amb els cnidaris com s’havia suggerit Són marins, de 2 o 3 mm de diàmetre, i no presenten òrgans ni teixits diferenciats, tampoc sistema nerviós encara que tot indica que els seus antecessors en devien tenir Cada individu està compost per pocs milers de cèllules distribuïdes en tres capes, la més externa de les quals té un cili locomotor S'alimenten per absorció Produeixen òvuls i esperma, però no s’han observat òrgans sexuals en canvi, sí que s’hi ha constatat reproducció asexual El seu material…

Els gens Hox foren identificats per primer cop en insectes, en la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster , gràcies a les alteracions que provoquen quan estan mutats Aquestes alteracions consisteixen en l’adquisició per part d’un segment de la mosca de les estructures pròpies d’un altre segment, com per exemple l’adquisició de potes on hi hauria d’haver antenes, o d’un segon parell d’ales on hi hauria d’haver alteris, estructures que serveixen de balancí per a equilibrar el vol La família gènica Hox ha estat trobada en tots els organismes analitzats, amb un nombre variable de gens…

D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n epivalva o hipovalva…

Organisme molt emprat en estudis de genètica i de desenvolupament embrionari, té un nombre constant de cèllules somàtiques 959 l’adult hermafrodita i uns llinatges cellulars invariants Fou el primer animal del qual es disposà de tota la seqüència del genoma, publicada al desembre del 1998 El seu estudi demostrà que els anomenats organismes superiors animals i plantes no difereixen gaire dels anomenats inferiors bacteris pel que fa a l’estructura genètica

Són d’una morfologia i una mida molt variables Tenen la fossa temporal ben desenvolupada, i la característica esquelètica d’aquest grup és el fet de presentar sobre el pubis l’articulació dels ossos marsupials situats en posició superficial a la paret abdominal El pelatge és, en general, espès i dens Tenen la dentadura monofiodòntica, i les extremitats són pentadàctiles, modificades segons el gènere de vida l’olfacte és molt desenvolupat L’úter i, generalment, la vagina són dobles El penis pot ésser bífid, i els testicles són en un escrot extraabdominal que es desenvolupa davant el penis…

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és llanós i curt Són…

Els acelomorfs havien estat antigament situats dins el clade dels platihelmints L’exclusió dels acelomorfs del grup dels platihelmints es realitzà el 2002 arran dels estudis de filogènia molecular que comparaven la seqüència de la cadena pesada de la miosina II d’espècies dels diferents grups Aquestes dades confirmaren les diferències morfològiques observades entre els acelomorfs i els platihelmints