Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
moneda obsidional
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada i, per tant, aïllada i impossibilitada de rebre els proveïments i les ajudes normals de l’exterior.
Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Barcelona a imitació dels dinars àrabs.
Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del segle XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d…
Samuel Theodore Cohen
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1943 a la Universitat de Los Angeles, Califòrnia, s’incorporà a l’exèrcit i fou destinat al Massachusetts Institute of Technology, on amplià la seva formació, i posteriorment fou incorporat al projecte Manhattan, per a la creació de la primera bomba atòmica , i calculà la densitat dels neutrons de la bomba de Nagasaki Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà a la institució RAND Corporation, on desenvolupà quasi tota la seva activitat professional L’any 1958 dissenyà pel seu compte la bomba de neutrons , de la qual esdevingué un aferrissat defensor, argumentant que el seu…
Jorge Pensi Lombardo
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador argentí.
Estudià arquitectura a la Universitat de Buenos Aires El 1975 es traslladà a Espanya, i el 1977 s’establí a Barcelona, on collaborà amb el dissenyador Alberto Lievore El 1984 fundà el seu propi estudi Jorge Pensi Design Studio, en el qual, des del 1987 treballà amb Diego Slemenson Considerat una de les figures més influents del disseny contemporani de mobiliari i illuminació, és conegut per la recerca de formes essencials, lleugeresa i funcionalitat en les seves creacions Entre les seves obres més emblemàtiques destaca la cadira Toledo 1988, fabricada en alumini anoditzat,…
antraquinona

Antraquinona
©
Química
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.
Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…
ardil
Tecnologia
Fibra polimèrica d’origen proteic fabricada a partir de l’albúmina del cacauet.
Gaudí

Caràtula de la pel·lícula Gaudí
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988, Documental, 57 min., dirigida per Manuel Huerga i Guerrero.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea la biografia…