Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
escorxador

Escorxador
© Maren Winter
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada.
Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més septentrional, i a Àsia fins al…
malar
Anatomia animal
Dit de l’os de la cara situat al costat inferior i extern de l’òrbita, recolzat en el maxil·lar, amb dues apòfisis, una de frontal i una altra de temporal.
En la seva cara externa hi ha el forat zigozomàtic facial, per on passa el nervi així denominat
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen, amb els de la…
depressió anaclítica
Conjunt de trastorns semblants als de la depressió de l’adult i que es manifesten progressivament en l’infant privat de mare, després que ha tingut, almenys en els sis primers mesos de vida, una relació normal amb ella.
Si hom li restitueix la mare o si li troba un substitut acceptable, el trastorn desapareix ràpidament Es caracteritza per la rigidesa facial, el retard en el desenvolupament i la tendència a contreure malalties intercurrents
Petrus Camper
Metge, un dels membres més destacats de l’escola d’anatomistes holandesos.
Professor a Franeker, Amsterdam i Groningen Fou l’introductor del concepte d’angle facial, que relacionà amb el desenvolupament del crani i indirectament amb la intelligència És autor de treballs sobre anatomia comparada Demostrationes anatomico-patologicae , 1760
nervi vague
Anatomia animal
Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb i que en sortir del crani segueix un trajecte descendent entre la caròtide interna i la jugular interna; en el tòrax, a la dreta, creua verticalment la subclàvia, mentre a l’esquerra passa per l’aorta i la cara anterior de l’esòfag.
A l’abdomen, l’esquerre acaba a la cara anterior de l’estómac i el dret a la posterior, i dóna branques al plexe solar i semilunar S'anastomitza amb els nervis espinal, glossofaringi, facial, hipoglòs, gran simpàtic i primers nervis raquidis
anoiapitec
Paleontologia
Gènere de primats homínids driopitecins del Miocè mitjà de Catalunya.
Es caracteritza per presentar una important reducció del prognatisme facial, i es distingeix principalment d’altres hominoides d’Euràsia per una cresta sagital A l’abocador de Can Mata, a prop dels Hostalets de Pierola Anoia, foren trobades restes del crani i la mandíbula d’aquest primat
calciantagonista
Medicina
Medicament antihipertensiu que provoca una vasodilatació en impedir el pas dels ions de calci a través de la membrana del múscul llis de la paret arterial i del múscul cardíac.
Actua sobre les artèries petites i pot tenir efectes secundaris com ara edemes malleolars, rubor facial i cefalea Per la seva acció sobre el múscul cardíac, la principal indicació és la hipertensió arterial associada amb patologia cardíaca, com isquèmia coronària, extrasístoles ventriculars, fibrilació auricular i taquicàrdies paroxístiques supraventriculars
Irrigació i innervació de la cavitat bucal
Anatomia humana
La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria…