Irrigació i innervació de la cavitat bucal

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’artèria caròtide externa, que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme. Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’artèria lingual, que irriga la llengua i el sòl de la boca; l’artèria facial, que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxil·lar; l’artèria auricular posterior, que irriga la regió de la cel·la parotídia; l’artèria maxil·lar interna, que irriga l’os maxil·lar superior, i l’artèria dentària inferior, que irriga l’os maxil·lar inferior. Les venes que transporten la sang de la cavitat bucal segueixen un trajecte similar al de les artèries.

Els nervis que estimulen la motilitat i transmeten la sensibilitat de la cavitat bucal són alguns parells cranials, que tenen diverses branques. Els més importants són el trigemin, que amb la branca maxil·lar superior i la maxil·lar inferior recull la sensibilitat de la cara i dóna motilitat als músculs involucrats en la masticació; el nervi facial, que amb el nervi intermediari innerva les glàndules sublinguals i submaxil·lars i recull els estímuls gustatius; el glosso-faringi, que recull la sensibilitat de la llengua i confereix motilitat al vel del paladar, i l’anomenat hipo-glòs major, que en dóna als músculs linguals.