Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels escoftàlmids, d’uns 25 cm de llargada, amb el cos aplanat lateralment, ovalat i de color bru grisós.
Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament
cranc de sopa
Cranc de sopa
(cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc que amida fins a 40 mm, de cefalotòrax rogenc i amb tres dents ben desenvolupades entre els ulls.
Habita generalment els fons fangosos, a fondària diversa 1-500 m, però és especialment abundant entre 1-100 m a les desembocadures dels rius Apreciat gastronòmicament, hom l’explota comercialment
estrella de mar amb potes espinoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, de coloració variable, amb uns braços de 3 a 4 cm de longitud, molt prims, flexibles i amb espines força llargues als costats, i un disc de 6 a 8 mm de diàmetre.
Habiten sobre fons fangosos o rocallosos fins a 100 m de profundidat en bancs molt considerables Totes les espècies són comunes als litorals dels Països Catalans i a tota la Mediterrània
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat
moixina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels escil·liorínids, d’1,5 m de llargada màxima, de color gris amb grans taques brunes al dors.
Es caracteritza per una sèrie d’escates de perfil serrat al peduncle caudal i per la cavitat bucal, de color negre És ovípar i habita als fons fangosos pregons, fins a 1 000 m, on s’alimenta de petits peixos i crustacis És comú a la Mediterrània
tenca
Ictiologia
Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, de fins a 35-40 cm de llargada i d’uns quants quilograms de pes, amb dues barbetes bucals, el cos recobert per una pell gruixuda, viscosa i amb escates molt petites, la caudal molt poc escotada, i coloració molt variable, des del verd amb reflexos daurats fins al terrós fosc o vinós.
Habita a les aigües dolces de fons fangosos, de corrents tranquils i amb vegetació abundant Es troba sobretot en llacs, estanys, pantans, etc És de carn molt estimada, encara que té una mica de gust de fang Habita gairebé a tot Europa, inclosos els Països Catalans, i a l’Àsia occidental
calamarsó
Calamarsons
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
alfeids
Carcinologia
Família de crustacis, de l’ordre dels decàpodes, macrurs, integrada per individus de petites dimensions.
Les pinces del primer parell de potes locomotores són molt grosses, i la d’un costat és sempre més grossa que la del costat oposat Són marins i abunden a les plataformes de fons fangosos de les zones temperades Constitueixen l’aliment bàsic de molts gadiformes A les aigües de la península Ibèrica viuen diversos representants d’aquesta família
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles