Resultats de la cerca

Anà a París, on s’adherí al moviment surrealista 1933 Els seus collages i objectes són a mig camí entre una visió fantàstica, dadà i surrealista del món, com el seu Dinar de pell 1936, Museum of Modern Art, Nova York, que consisteix en un plat, una tassa i una cullera feta amb pell real d’animal Participà en el Fantastic Art Dada Surrealism de Nova York, el 1936, i en l’Exposition Internationale du Surréalisme, a París, el 1959

Professora a la Universitat de València, es dedica a la crítica de la producció literària catalana contemporània Ha publicat la introducció i l’edició a l’ Obra poètica de M Duran de València 1990, l’antologia Contes del segle XX 2002 i diversos articles sobre l’obra de Pere Calders, Josep M Espinàs, Joan Fuster i Carme Riera, entre d’altres També ha editat obres en collaboració, com Humor i literatura 2001 Fruit de la seva dedicació a Calders és Pere Calders tòpics i subversions de la tradició fantàstica 2006

Les creences varien quant als ritus celebrats —orgies sexuals, missa negra, etc— i quant a la recurrència de la nit festiva —cada dissabte d’ací en ve el nom o només una o poques vegades l’any, com és ara la Nit de Walpurgis, la del divendres sant, la de sant Joan festes de Sant Joan etc- - Projecció fantàstica de ritus esotèrics de certes sectes medievals relacionats amb la bruixeria, la creença està relacionada amb antics ritus pagans de fertilitat, com ho demostren la representació del diable en forma de boc, les orgies, el foc, etc

Treballant a la marina mercant, se sentí atret per la pintura després d’haver vist una obra de Giorgio De Chirico El 1924 s’establí a París amb JDucroc i LPrévert i començà a pintar El 1925 s’adherí al grup surrealista, dins del qual sempre restà un solitari El 1939 es féu ciutadà nord-americà i visqué aïllat en una granja, amb fortes crisis alcohòliques Autodidacte, Tanguy creà un món imaginari per l’acumulació de petits elements molt definits amb formes orgàniques en espais enormes i buits que suggereixen l’infinit En resulta una atmosfera fantàstica i de somni i alhora…

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un essencialisme…

El terme, traduïble per ’motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, i concretament amb les últimes de Wagner, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si…

La seva obra s’insereix principalment en el gènere fantàstic i imaginatiu i, en part, també en la literatura per a infants Les novelles Jim Knopf und Lukas der Lokomotivführer ‘Jim Botó i Lluc el maquinista’, 1960 i Momo 1973 tingueren una àmplia acceptació al seu país i a l’estranger, i Die unendliche Geschichte ‘La història interminable’, 1979, de la qual hom féu una versió cinematogràfica, fou un best-seller mundial Altres obres seves són Der Spiegel im Spiegel ‘El mirall en el mirall’, 1980 i Trödelmarkt der Träume Mitternachtslieder und leise Balladen ‘Els encants del somni Cançons de…

El mot fou emprat ja per Vasari segle XVI El gènere s’estengué al segle XVII a través de l’obra de Jacques Callot Capricci di varie figure 1617, i al segle XVIII a través de les de Tiepolo i de Guardi Els Caprichos de Goya tenen, a més, una intenció social i crítica