Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
Henri Vieuxtemps
Música
Violinista i compositor belga.
A set anys Bériot el féu entrar al conservatori de París El 1871 fou nomenat professor a Brusselles, i director dels Concerts Populaires De la seva producció, totalment dedicada al violí, destaquen sis concerts, fantasies, concertinos i Caprices , amb orquestra La seva carrera fou interrompuda bruscament per una paràlisi
Joan Barrau i Esplugues
Música
Mestre de música, professor de cant al Conservatori del Liceu de Barcelona.
El 1851 anà a Itàlia, i el 1855 s’establí a l’Havana, on ensenyà i fou director d’un teatre Novament a Barcelona, continuà dedicant-se a l’ensenyament i fundà la Societat Liricodramàtica del Cercle del Liceu És autor d’algunes fantasies i d’un mètode de cant
Louis Couperin
Música
Compositor francès.
Fou organista de Saint-Gervais de París 1653 i estigué al servei de la música de cambra del rei Entre les seves obres es destaquen tres simfonies per a instruments melòdics amb baix continu, fantasies, preludis, carillons, peces per a clavecí, per a orgue i per a viola, una xacona, etc
Alonso de Mudarra
Música
Compositor andalús.
Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques
Guillaume Costeley
Música
Músic francès.
Organista al servei de Carles IX i Enric III Perfeccionà la forma de la cançó francesa el seu estil homòfon s’allunyà de l’escriptura contrapuntística dels músics francoflamencs Autor de cançons i motets Escriví música descriptiva La prise du Havre, La Guerre de Calais i fantasies polifòniques per a orgue o espineta
Sigismund Thalberg
Música
Compositor i pianista austríac.
La seva tècnica féu que des del 1873 fins al 1848 triomfés a tot Europa Malgrat que els seus contemporanis el consideressin un pianista comparable a Liszt, el seu èxit restà limitat a Itàlia, França i l’Amèrica del Nord De les seves obres pianístiques destaquen les fantasies sobre àries d’òpera
Johann Strauss
Música
Compositor i director d’orquestra austríac, anomenat sènior o primer per distingir-lo del seu fill.
De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc
neóteroi
Literatura
Grup de poetes joves romans (Valeri Cató, Licini Calb, Furi Bibàcul, Elvi Cinna, Catul i d’altres) que imitaven els models alexandrins per tal d’introduir certes innovacions en la poesia llatina.
Poden ésser considerats els creadors de la lírica romana Mostraren predilecció sobretot pels arguments mitològics carmina docta i per les fantasies nugae A partir d’ells, hom anomena neóteroi els poetes joves que, formant grup o escola, pretenen d’introduir innovacions en el llenguatge, en la forma o en el fons de l’expressió poètica
pensament màgic
Etnografia
Psicologia
Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat.
Propi de nens i dels pobles primitius, el pensament màgic també es manifesta en els somnis de subjectes normals i anormals tant els uns com els altres desitgen que llurs fantasies siguin realitat mitjançant el procés d’imaginar-les Tret comú en molts desordres psiquiàtrics, és típic de les reaccions obsessivocomplusives i de l’esquizofrènia
Lluís Millà i Gàcio
Literatura
Teatre
Escriptor i actor.
El 1901 fundà la Llibreria Editorial Millà i el 1902 deixà de fer d’actor Publicà, sobretot, teatre popular i més de dues-centes obres originals d’ell, especialment comèdies, teatre infantil, monòlegs, drames, etc, algunes en collaboració, els poemes Gotims 1886, Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926 i els articles Fantasies vulgars 1894