Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
Distrito Federal
Divisió administrativa
Unitat federativa atípica del Brasil que comparteix amb el país la capital, Brasília.
Enclavat dins l’estat de Goiás, limita a l’E amb el de Minas Gerais És un centre comercial i de serveis, amb nombrosos equipaments socials i culturals Té universitat
Insurrecció Federal
Història
Aixecament provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.
Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim
Federal Bureau of Investigation
Història
Cos de la policia federal dels EUA.
Creat el 1908, depèn del departament de justícia la seva missió consisteix en la investigació d’infraccions de les lleis federals, i se centra fonamentalment en tot allò que fa referència a la seguretat interior traïció, espionatge, sabotatge, etc Collabora estretament amb la CIA Central Intelligence Agency
Extrema Izquierda Federal
Partit polític
Partit republicà federal, fundat al juliol de 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal [PRDF], pels diputats Antonio Jiménez i Salvador Sediles.
Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de…
Partit Federal Ibèric
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1934 a partir d’Esquerra Federal.
El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a…
Extrema Esquerra Federal
Política
Partit polític espanyol originat per escissió del partit federal (març del 1931) en negar-se a col·laborar amb la coalició republicanosocialista i amb la dreta republicana.
A Barcelona es formà pel juliol del 1931, i aviat es fraccionà Els seus dirigents foren Eduardo Barriobero, Salvador Sediles, Antonio Jiménez, Eduardo Sanjuan, etc Aspirà, debades, a un suport electoral de l’anarcosindicalisme Pel gener del 1935 es convertí en el Partit Federal Ibèric
Partido Republicano Federal
Partit polític
Partit resultant de la unificació de tots els partits i fraccions federals d’Espanya (Assemblea Nacional de València 12-13 de febrer de 1938), que formalment es constituí en l’Assemblea Nacional de Barcelona el primer de setembre de 1938. Estava organitzat en tres nivells territorials, en cadascun dels quals existien una assemblea i un òrgan executiu (Junta Municipal, Junta Regional i Consell Nacional).
Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen” Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París El 1948 Josep Martí Feced n’era president Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca 1946 No consta que…
Partido Federal Orgánico
Partit polític
Partit creat el 1881, que començà a destacar a partir de la denúncia que el seu líder Estanislau Figueras, primer president de la República, féu del pactisme pimargallià.
Aquesta diferenciació té un vessant d’oposició doctrinal al pactisme sinallagmàtic i confederal que Francesc Pi i Margall explicità a Las nacionalidades 1876 Tanmateix, les divergències no es limitaren a aquests temes L’organicisme federal de Figueras –com ha observat Pere Gabriel– fou també una reacció contra l’esquerranisme del republicanisme popular i una afirmació d’Espanya i una defensa d’un estat fort El partit federal orgànic comptà a Catalunya amb una nòmina de collaboradors força significativa Destacaren, en un moment o altre, Gonçal Serraclara, Joan Pla i Mas, Francesc Puigjaner,…
Federal Communications Commission
Agència independent del govern nord-americà, constituïda l’any 1934 com a successora de la Comissió Federal de Ràdio, i encarregada de regular, dins dels EUA, les comunicacions nacionals i internacionals.
Les seves funcions inclouen la gestió de l’espectre radioelèctric