Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
feix de correlació
Fonètica i fonologia
Relació opositiva de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics dintre un mateix sistema.
En castellà, l’oposició tensa/fluixa i interrupta/contínua determina feixos de correlacions de tres membres fonemàtics en l’ordre labial, dental i velar, si més no, per la reunió de tensa + interrupta p,t,k, tensa + contínua f,ϑ,x i fluixa + interrupta o contínua b,d,g
tub de feix electrònic
Electrònica i informàtica
Tub proveït de diversos elèctrodes (alguns dels quals formen un canó d’electrons), destinat a produir un o més feixos electrònics, que poden ésser, a més, dirigits i controlats a voluntat.
rellotge atòmic
Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir…
axonema
Biologia
Feix de microtúbuls que constitueix la part central de la peça intermèdia de l’espermatozoide.
Feix de microtúbuls que constitueix l’ultraestructura d’un cili o d’un flagel, amb una disposició característica de nou parelles, o doblets, de microtúbuls situades al voltant d’un doblet central
transmissivitat
Física
Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques.
En el cas d’un feix refractat, la transmissivitat T és expressada on I és la intensitat dels feixos el subíndex 1 es refereix al medi d’incidència i el 2 al de refracció, n 1 i n 2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2, i φ l’angle que formen amb la normal També és anomenat poder de transmissió
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
retrodifusió
Física
Fenomen sofert per algunes radiacions ionitzants (partícules alfa, beta, gamma o neutrons) d’un feix emès per una font de característiques ben definides.
Consistent en l’aparició d’unes radiacions secundàries, d’energia diferent a les del feix, pel fet que les primeres han interaccionat amb les molècules que es troben en l’espai que les envolta
tub de raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Tub de feix electrònic que, mitjançant uns dispositius deflectors adequats, pot fer desviar el feix a fi que incideixi sobre una pantalla fluorescent i hi produeixi un punt lluminós variable com a conseqüència de l’impacte dels electrons sobre la dita pantalla.
La variació d’aquest punt lluminós dóna lloc a una corba determinada, visible des de l’exterior Generalment consten d’un càtode incandescent, que forma part d’un canó d’electrons o a vegades més d’un —amb el cilindre de Wehnelt i les lents electròniques— i unes plaques o bé bobines deflectores , per a la deflexió del feix Per a accelerar els electrons a gran velocitat, hi ha un ànode accelerador , que és alimentat amb una tensió positiva molt elevada de 2 a 20 kV Els electrons que incideixen a la pantalla són recollits i retornats convenientment al càtode Uns tipus primitius d’…
dispersió
Física
Procés mitjançant el qual té lloc un canvi de les constants físiques, o àdhuc de la natura, d’una ona o un feix de partícules que travessen un medi, a causa de la interacció amb les partícules d’aquest.
Hom anomena també així la difusió a què és sotmesa l’ona o el feix de partícules en qüestió com a conseqüència d’aquest procés
orticó
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge basat en l’iconoscopi però, a diferència d’aquest, el feix electrònic té una velocitat petita a fi d’evitar l’emissió secundària.
Fou ideat per HIams i ARose el 1939 i consta d’un canó d’electrons, d’una bobina de concentració, de dues plaques paralleles per a la desviació horitzontal del feix electrònic, de dues bobines en oposició per a la desviació vertical, i d’una placa collectora dels electrons no capturats pel mosaic L’orticó resultava més eficaç que l’iconoscopi i és més manejable, però fou superat per l' orticó d’imatge o superorticó , versió perfeccionada de l’orticó que posseeix una placa acumuladora dels fotoelectrons procedents del mosaic i presenta una elevadíssima sensibilitat a la llum,…