Resultats de la cerca

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890

De família protestant, fou oficial de l’exèrcit francès Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme Historiador i novellista, fou el capolièr dels joves 1902-09, però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa…

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

Condeixeble de Mistral, formà part del cercle avinyonès d’on nasqué el felibritge La seva producció és aplegada a La Farandola 1862, recull de poemes alegres i lleugers, d’inspiració epicúria i de factura mistraliana hom ha dit que alguns poemes de Matieu eren, realment, obra de Mistral

Fou l’òrgan principal del Felibritge i es proposà d’iniciar el lector en la història del país i en la renaixença literària del provençal Mistral hi publicà nombrosos treballs, en prosa i en vers, i contribuí a donar-li l’estil peculiar, l’anomenada “prosa d’Armana”

Ocupà un lloc destacat en el felibritge gascó Folklorista, etnòleg, lingüista i crític literari, escriví regularment en l' Almanach de la Gascogne sota el pseudònim de Lo Cascaròt Els seus poemes són de tonalitat popular Amb L’Ome blanc 1913 i Lo Perdigalh 1923 inaugurà el nou teatre gascó

Formà part de la comuna, i fou exiliat el 1871 Fou un dels fundadors del “Parnasse contemporain” 1866 Amic del poeta occità A Forès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d’un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta 1877-79 Deixeble de P J Proudhon, publicà Le Fédéralisme 1878

Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner