Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
martell

Martell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de la mecànica del piano que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes.
És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta característica,…
batent
Música
Peça sobre la qual recolzen els martells dels instruments cordòfons de teclat quan la tecla ha retornat al seu punt de repòs.
Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla
ring
Boxa
Quadrilàter on tenen lloc els combats de boxa o de lluita.
Els seus costats oscillen entre els 4,35 i els 6 m, l’envolten tres fileres de cordes tesades entre quatre pals collocats als quatre angles El sòl del quadrilàter, a una alçada d’1,30 m de terra, és cobert per una lona fixada al paviment sobre una capa de feltre, cautxú o altre material tou amb un gruix mínim de 2 cm
maça
Música
Part excitant d’alguns instruments idiòfons i membranòfons.
És una mena de baqueta de grans dimensions, pensada per a fer sonar instruments grossos timbales, bombo, gong, etc Consisteix en una bola de feltre, fusta, roba folrada de cuir o altres materials, unida a un bastó, que hom empra per a percudir certs instruments Sovint, hom fa servir el diminutiu ’maceta’ per a referir-se a maces de dimensions més reduïdes aptes per a instruments més petits
timbala
timbales
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
grotesc
Art
Cadascun dels motius ornamentals capritxosos, pictòrics, ceràmics o d’estuc.
Normalment consten d’elements arquitectònics estilitzats, barrejats amb figures i motius vegetals esfilagarsats, tot estructurat en estudiada superposició Es generalitzaren a Itàlia des del final del s XV per influència de la decoració de la retrobada Domus Aurea de Neró a Roma S'atribueix llur llançament a un tal Pietro Luzzi de Feltre Foren un recurs molt emprat al Renaixement llotges Vaticanes i al manierisme Passà a d’altres països, especialment Flandes, Alemanya i França, on entroncà amb l’art rococó del s XVIII
soleta
Música
Coixí adherit a la part interior de les claus (clau 2) d’alguns instruments aeròfons per a tapar hermèticament els forats del tub acústic.
Aquesta banda, tova i flexible, substitueix el contacte directe del dit sobre el forat En els mecanismes més antics era de badana elàstica, cosida o encolada a l’extrem de la clau A partir del segle XVII, la clau adoptà la forma de cullera invertida per a retenir millor la sabatilla, feta de feltre folrat de pell molt fina, pell de peix o materials sintètics Encolada al metall amb lacre o un altre material plàstic, mitjançant l’escalfor se’n pot ajustar la posició i garantir-ne el funcionament correcte
feltrat | feltrada
Henri Clarke
Història
Duc de Feltre i comte d’Huneburg.
Mariscal de França d’origen irlandès Féu la campanya del Rin 1793 durant la Revolució com a cap de l’estat major A l’adveniment del consolat participà en les negociacions de la pau de Lunéville 1801 Durant l’Imperi fou ministre de la guerra 1807-14 Passat a l’obediència dels Borbó, fou també ministre de la guerra de Lluís XVIII Es distingí com a administrador més que com a guerrer
Medellín
Ciutat
Capital del departament d’Antioquia, al NE de Colòmbia.
És travessada pel riu Porce Segona ciutat de l’estat, és un centre molt important del comerç del cafè Posseeix les principals indústries siderometallúrgiques i tèxtils del país Hi és tradicional la indústria dels capells de feltre Hi ha universitat, i és seu d’un bisbat És un nus de comunicacions, i té aeroport internacional El 1954 un grup de monjos de Montserrat hi fundà un monestir sota el patronatge de santa Maria Rebé la independència canònica el 1957, i fou erigit en abadia el 1974 Els monjos hi dirigeixen un collegi de primer i de segon ensenyament