Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 García…

En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però sovint hom no exclou castellanismes i llatinismes Consta de dues parts, una primera part de 173 normes ordenada a partir de materials sobre lèxic valencià, i una segona de 150 normes Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497 Inicialment hom atribuí la primera part a Bernat Fenollar , ordenada pel barceloní Pere Miquel Carbonell , que hi afegí notes pròpies, mentre que la segona part era considerada obra de Jeroni Pau…

Ciutadà de València Fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516 Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics 1474, 1486, 1488 i 1511 amb poesies de caràcter religiós en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus 1499 Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíllab català un ritme de tipus italià És també autor de poesies en “llengua toscana” A…

Conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, fou recopilat pel notari Narcís Gual el 1486 Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472

El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò

A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d' arte mayor , Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó , etc

Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos

La primitiva domus era situada dalt el pujol que li ha donat nom fou destruïda durant la guerra remença La família Despujol consta des del segle XII 1187 i s’ha perpetuat fins a l’actualitat i Josep de Despujol, marquès de Palmerola i Catllús, comte de Montclar i baró de Fenollar, és el propietari de l’actual casa de Despujol, que és una obra moderna i es troba al peu del mateix pujol, a llevant de la vila de Sant Hipòlit

Vida i obra Fou procurador i mandatari del cardenal Roderic de Borja el 1483, i canonge de Palerm el 1489, on residia Participà a la justa poètica en llaor de la Mare de Déu del 1474 amb la troba Parlar de vós, alta senyora nostra , i defensà el grat en la Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Joan Vidal, prevere, e a En Verdanxa e a En Vilaspinosa, notaris Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel