Resultats de la cerca

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…

Si el vaixell és metàllic consiteix en una filera de ferros d’angle

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, amb hàbit octaèdric o rombododecaèdric, bé que de vegades es presenta en masses de gra gruixut o fi És opaca, d’un color negre i amb l’esclat metàllic o mat Té una duresa 5,5-6,5 i una densitat 5,2 És fortament magnètica, propietat que la caracteritza i que ja fou descrita per Plini És un mineral abundant i una mena important del ferro

Presenta coloracions blavoses, originades pel ferro, que ha passat a estat ferrós Hi són característiques la destrucció de l’estructura, condicions d’asfíxia, empobriment per rentatge i activitat biològica reduïda

L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona

Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós

Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, fou professor d’escultura de ferro a l’Escola Massana Dirigí el Taller de Ferros Artístics Urgellès Com a pintor exposà individualment a Barcelona 1978 i Sitges 1979

Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella