Resultats de la cerca

La compilació de les diverses prescripcions de la Mišnà fou iniciada al s I per 'Aqibà ben Yosef i assolí un codi definitiu al s III amb Yehudà ha-Nasí 135-219 dC És estructurada en sis parts, o grups de lleis, referents a les festivitats, el matrimoni, el dret civil i penal, el culte en el temple i la purificació legal Juntament amb els comentaris posteriors de les escoles rabíniques de Palestina i Babilònia Guemarà, forma part del Talmud

D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist  La seva festa se celebra l'1 d’octubre

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

Doctor en teologia, fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i de Santa Maria de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona A més d’opuscles religiosos impresos, és autor d’una collecció de sermons en tres volums Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l’any Barcelona 1699, que fou reimpresa, i dos volums complementaris, amb un títol que també comença per Catecisme pastoral , un per a les festivitats i un altre per a la Quaresma Barcelona 1715 i 1735

Instituïdes pel dictador Postumi el 496 aC, les Liberalia tenien lloc cada any el 17 de març, i en llur transcurs els joves vestien la toga viril

Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la…

Estigué vinculat a l’Escuela del Chaco, fundada entorn del 1783 pel colombià Pedro Palacios y Sojo Aquesta institució fou pionera pel que fa a la pedagogia musical a Veneçuela i reuní un bon nombre de professors i alumnes, entre aquests darrers José Francisco Velásquez, que esdevingué cunyat d’Olivares Treballà bàsicament per a la catedral de Caracas i per a diversos ordes religiosos Durant la dècada del 1790 fou l’encarregat, en diverses ocasions, de compondre la música coral per a festivitats destacades La seva obra inclou música religiosa diversa, com dues misses, una missa de…

A més dels sis cossiers, disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors, hi participava la dama noi disfressat, que la presidia, i un o uns quants dimonis Les diverses melodies, pròpies de cada localitat, s’acompanyaven amb flabiols, tamborins i, antigament, xeremies, i sovint amb cançons Hom la dansava en festivitats religioses a la processó al voltant de la imatge del sant, també dins les esglésies a l’ofertori de la missa major, etc Fins a època recent era ballada a Manacor on un dels ballets, el ball dels broquers , és molt…

La finalitat del combat era d’assenyalar els cops rompent la llança o encontrant-la, topant amb l’arnès del contrincant segons una reglamentació precisa La justa era l’acte més important de les festes cavalleresques, sobretot des del s XV —n'és una prova el tractat del valencià Ponç de Menaguerra Lo cavaller 1470—, i foren promogudes com a exercici d’armes per les confraries de Sant Jordi, amb adjudicació de premis Tenien lloc en places amples —al Born de Barcelona o al de la ciutat de Mallorca— i formaven part de les festivitats per honorar la visita de reis o alts personatges o…

La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau…