Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Francesc Soler
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i…
George Antheil
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Deixeble de Cvon Sternberg i d’Ernest Bloch Residí a París del 1922 al 1930, on compongué música d’avantguarda Ballet mécanique per a vuit pianos, percussió i sorolls d’hèlix d’avió, el qual fou utilitzat per a la pellícula, del mateix nom, de Fernand Léger De nou als EUA, compongué més aviat en estil neoclàssic És autor de tres òperes, dos ballets, sis simfonies, música de cambra i de piano i de la música de més d’una vintena de pellícules The Plainsman, 'La conquesta de l’Oest’, 1936, de Cecil B De Mille We were Strangers , ‘Érem forasters’, 1949, de John Huston, etc
Domènec Joan Sanllehy i Alrich
Història
Polític.
Estudià dret i milità en el partit conservador Fou diputat provincial i el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que dimití el 1908 per desacord amb el pressupost de cultura d’aquell any la seva dimissió no fou acceptada fins l’any següent i es feu efectiva el 30 de juny de 1909 Durant la seva gestió s’inicià la Reforma Interior de Barcelona Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu 1900-03, 1905-06 i 1909-10 Es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de…
Miquel Mates
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús…
Francesc Juanola i Reixach
Música
Compositor de sardanes i fiscorn català.
Fou el més cèlebre de la família dels Juanola, components de la cobla Nova de Tortellà que es traslladaren a Manresa el 1910, per conveni amb el Foment de la Sardana d’aquesta ciutat En la nova cobla manresana -anomenada La Normal i, posteriorment, La Artística, Els Forasters i La Principal del Bages- actuà com a fiscorn i destacà com a compositor Les seves sardanes, que palesen l’admiració que tributava als grans mestres Morera, Garreta, Serra, Toldrà, etc, han sobresortit dins l’estil popular per la seva pulcritud d’escriptura La seva producció abraça més de 600 sardanes una…
Anglesola
Municipi
Municipi i vila d’Aragó (Terol) situat a 1 227 m alt., a la dreta del riu de les Truites, al límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238.
Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és…
Carles Cases i Pujol
Cinematografia
Compositor.
Estudià piano i violoncel al Conservatori Superior de Música de Barcelona i complementà els estudis musicals a l’Havana Cuba i Harstad Noruega Ha format part, com a pianista, de diferents formacions de jazz Ha collaborat amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Georges Moustaki, entre altres cantautors, com a arranjador de les seves cançons o com a membre de les bandes musicals que els porten de gira arreu Al final dels anys vuitanta inicià la seva carrera com a compositor cinematogràfic al servei de produccions d’àmbit nacional i internacional, per a bona part de les quals ha escrit música…
Assuévar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Palància, al vessant meridional de la serra d’Espadà El terme és travessat per la rambla d’Assuévar , afluent, per l’esquerra, del Palància, formada per la confluència de les de Xòvar i Almedíxer Les terres no conreades ocupen 500 ha i són cobertes de pasturatge i d’alzines sureres La major part de la terra de conreu és de secà i és ocupada principalment per oliveres, ametllers i garrofers La propietat és molt repartida La ramaderia és local els pasturatges del terme permeten el manteniment de 600 caps de bestiar oví forasters també hi ha ruscs És un lloc d’estiueig…
músic | música
Música
Professional de la música, que compon música, n’ensenya, etc.
Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus…
alcalde major
Història
Nom amb el qual també fou designat el tinent de corregidor en la Nova Planta establerta per Felip V als Països Catalans; l’alcalde major era un càrrec originari de Castella (alcalde).
Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan segle XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents…