Resultats de la cerca

Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…

Generalment el seu cos central té la forma de parallelepípede rectangular, acabat en forma de con per una de les seves cares laterals petites i en forma de piràmide per l’altra, de manera que per la seva cara superior totes tres parts formen una superfície plana Les dimensions poden ésser molt variables, segons l’ús Primerament hom la fabricava soldant, per l’efecte de forja, uns massers obtinguts pel sistema de farga catalana Actualment hom l’obté per emmotllament, sotmetent-la posteriorment a un tractament d’enduriment superficial

Es formà en l’art de la forja amb ERobert Són obra seva les reixes de l’església de Saint-Germain-des-Prés, a París, les de la catedral de Rouen, la porta de l’ajuntament de Nantes, la de la prefectura de Càors i la de l’edifici central de la Banque de France, a més de baranes d’escala, taules, llums i objectes decoratius, tot d’un estil geomètric elegant i sobri Publicà La forja antiga 1930 i La forja moderna 1948 Fou membre de l’Institut de France

El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren indispensables per a…

Fou autodidacte i seguí la tradició de la forja romànica i gòtica catalana Entre les seves obres reixes, trucadors, faristols de ferro repussat, canelobres, etc sobresurten la porta de l’Institut de la Dona que Treballa i diverses reixes per al palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona És representat al museu del Cau Ferrat, de Sitges

El 1938 publicà la primera obra, Valor y miedo , recull de contes basats en la guerra de 1936-39 El mateix any passà a Anglaterra, on visqué fins a la mort A l’exili escriví dos assaigs Lorca, el poeta y su pueblo 1945 i Unamuno 1952 La trilogia La forja de un rebelde ha estat considerada la seva obra més important aparegué de primer en anglès The forging of a rebel , 1941-44, i el 1951 fou publicada en castellà en tres volums La forja, La ruta i La llama Escrita en primera persona, tracta del Madrid de l’adolescència de l’autor fins els anys de la guerra i de l’…

En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic