Resultats de la cerca

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obrainèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Fou redactor de “La Publicitat” Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster Autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep MJordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Un equip de paleontòlegs francesos presenta en públic les restes de l’esquelet fòssil del mamífer terrestre més gran que es coneix Es tracta d’un exemplar de Baluchiterium , un animal semblant al rinoceront, però sense la característica banya, que ja va ser descrit el 1910 pel paleontòleg britànic Forster Cooper Les restes han estat trobades al desert de Baluch, al Pakistan, i tenen una antiguitat d’entre 20 i 30 milions d’anys

La seva iniciativa editorial començà el 1521, i es mantingué actiu almenys fins el 1545 Fou un dels primers impressors protestants de Leipzig, i mantingué contactes amb Georg Rhau de Wittenberg La major part de la seva producció foren llibres escolars, gramàtiques i obres de caràcter teològic compromeses amb la Reforma Publicà una única obra musical, Melodiae Prudentiae et in Virgilium magna ex parte nuper natae 1553, amb arranjaments mètrics a quatre veus d’himnes de Prudenci dels compositors Lucas Hordisch i Sebastian Forster

Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 2006 La seva precocitat literària el portà a guanyar amb disset anys i amb la novella Christian 1983 el premi Sant Jordi del 1982, fet que provocà una certa polèmica Abans havia publicat  Autoretrat 1981, premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat i havia presentat les narracions  Arrelo en el misteri de la pedra 1982, finalista del premi Recull de Blanes Posteriorment ha publicat les novelles  La febre 1985 i Currywurst a l’A16 2016, en format digital Ha traduït Contes d’hivern , d’Isak…

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655…

Rebé ensenyaments musicals del seu pare, i posteriorment estudià piano, orgue i teoria musical amb J Krejci, JB Förster i F Blažer, a Praga Allà conegué figures rellevants de la música txeca, especialment B Smetana El 1868 esdevingué director de música sacra a Beroun Deu anys més tard fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Hradec Králové El 1884 succeí a P Krížkovský com a director musical a la catedral d’Olomouc, tasca que mantingué fins a la seva mort Fou un prolífic compositor, especialment de música religiosa, en què destaquen el Rèquiem , la Passió txeca i l’oratori De…

El 1653 l’Ajuntament de Danzig li finançà un viatge d’estudis a França, els Països Baixos i Alemanya, viatge que ell prolongà fins a Itàlia i Anglaterra El 1658 succeí Kaspar Förster com a mestre de capella a Danzig, càrrec que ocupà fins a la seva mort i que li permeté una participació molt activa en la vida musical de la ciutat La seva producció musical, gairebé tota religiosa, majoritàriament s’ha perdut Se’n conserven alguns exemples, que revelen el notable nivell d’aquest compositor i la seva importància en el desenvolupament de la música sacra a la ciutat de Danzig De les seves obres…

Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia 'La bella Saskia', 1917 o…

Rebé la primera formació musical del seu pare, un professor de música alemany A quinze anys es traslladà a Viena per continuar els seus estudis amb I Moscheles piano i EA Förster composició Després anà a Itàlia per estudiar amb V Fioravanti a Roma i amb NA Zingarelli a Nàpols El 1821 es traslladà a Ginebra, on ensenyà piano A partir del 1823 visqué a París i es dedicà, sense gaire èxit, a la composició d’òperes Posteriorment desvià la seva atenció cap a la música vocal religiosa i tornà a obrir l’escola fundada per A Choron el 1817, ara amb el nom d’École Niedermeyer Entre els seus professors…