Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
foneria

foneria Fosa en el forn elèctric del material a emmotllar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Indústria o establiment on hom realitza la fosa de metalls i aliatges i en fa la colada dins de motlles de forma adequada.
Una foneria comporta una sèrie de seccions que realitzen les següents operacions el modelatge , que consisteix a produir els models, generalment de fusta, poliestirè o plàstic i l’utillatge necessari per a l’emmotllament caixa de mascles, rasquetes, etc l' emmotllament , que consisteix a preparar els motlles per a la colada, que poden ésser d’arena de foneria emmotllament en arena o de metall emmotllament en conquilla la fosa , que permet de fer passar els metalls a l’estat líquid i realitzar aliatges amb les barreges necessàries la colada , en la qual hom vessa el metall o l’…
mal·leabilització
Tecnologia
Acció i efecte de mal·leabilitzar.
La malleabilització fosa s’efectua en una atmosfera oxidant i a 1 000-1 050°C, es produeix una dissociació de la cementita en ferro i carboni, que resta en forma de mòduls o esferes de grafit a l’interior de la peça, alhora que es produeix una descarburació superficial fosa malleable blanca Si hom efectua el recuit en una atmosfera neutra i a 900-1 000°C, tot el carboni producte de la dissociació resta en forma de grafit i dóna a la fosa el color negre fosa malleable negra
bombó
Pastisseria
Dolç petit, de formes molt diverses, de xocolata, a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.
La seva elaboració, inicialment artesanal, sol ésser actualment molt automatitzada Hom treballa mecànicament de primer la xocolata fosa entre 40 i 50°C o una barreja de xocolata fosa i de xarop de sucre aromatitzat, i efectua després el farciment, si és el cas
procediment de Martin-Siemens
Tecnologia
Mètode d’obtenció d’acer descobert simultàniament, amb petites variants, per Pierre Martin i pels germans Siemens.
En aquest procediment l’escòria que es forma entre el bany metàllic i l’atmosfera oxidant del forn fa de vehicle portador d’oxigen Hom pot obtenir diferents tipus d’acer a partir de fosa de ferro i de ferralla En funció de les impureses que hom pretén d’eliminar durant l’operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici procediment àcid, per a l’eliminació del manganès, de l’oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia procediment bàsic, el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació Amb aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de…
ciri
Ciris al voltant de la Verge
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que…
procediment de Bessemer
Tecnologia
Mètode de fabricació d’acer per l’oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d’aire.
El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la…
Catalonia Monastica
Publicacions periòdiques
Publicació fundada per Anselm M.Albareda i editada a Montserrat per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans.
N'aparegueren dos volums 1927-29 Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia
matriu
Disseny i arts gràfiques
Peça de llautó que en un costat té dues petites cavitats on hi ha un signe gràfic gravat al buit, generalment en rodona en l’una i en cursiva, negreta, versaleta, etc, l’altra.
Reunides al componedor amb els consegüents espaiadors, formen la ratlla per a la fosa de la línia en la linotip
Joan Bosch i Palau
Cinematografia
Director.
Vida Format professionalment a Madrid, de retorn a Barcelona treballà com a guionista amb Miquel Iglesias El fugitivo de Amberes 1954 Veraneo en España 1955 El cerco 1955 Heredero en apuros 1955 Un tesoro en el cielo 1956 Debutà com a realitzador amb el film d’episodis Sendas marcadas Huellas del destino , 1958 Contractat per Este Films, freqüentà el gènere policíac amb A sangre fría 1959 i Regresa un desconocido 1961 i inaugurà el subgènere de les "comèdies de platja" amb Badia de Palma Bahía de Palma , 1962, primera producció espanyola en què la Censura autoritzà l’aparició d’un biquini,…