Resultats de la cerca

Estudià cant a Copenhaguen, on fou deixeble de J Forsell Debutà el 1939 a l’Òpera Reial de la mateixa ciutat com a Ferrando Così fan tutte i un any després hi interpretà el paper titular de Faust Ch Gounod El 1946 fou contractat a Glyndebourne per a l’estrena de La violació de Lucrècia B Britten, al costat de P Pears Especialitzat en el repertori mozartià gràcies al refinament de la seva línia vocal i a l’estil del seu fraseig, representà gran part dels personatges per a tenor del compositor austríac i enregistrà diversos discos Es retirà per dedicar-se a l’ensenyament i feu…

Format per Mark Knopfler guitarra i veu, líder de l’agrupació i considerat un dels millors guitarristes dels anys vuitanta, el seu germà David guitarra, John Illsley baix i Pick Withers bateria, començaren amb una música austera, influïda pel blues i el rock de JJ Cale, el fraseig de Bob Dylan i el jazz , el country i el rock progressiu Amb els àlbums Comuniqué 1979, Love Over Gold 1982, el doble en directe Alchemy 1984 i, sobretot, Brothers in Arms 1985, aconseguiren grans èxits internacionals Knopfler també feu bandes sonores i produí alguns discos de músics com Bob Dylan Després de…

El 1937 collaborà amb l’orquestra de Jay McShann i, posteriorment, amb les d’Earl Hines i Billy Eckstine Al principi dels anys quaranta fou el capdavanter del moviment bop , que revolucionà el jazz Les seves improvisacions, caracteritzades per un fraseig vertiginós i abrupte que se superposa a un ritme d’accentuacions irregulars i a una estructura harmònica complexa, foren un model a seguir per les generacions dels jazzmen moderns El 1947 formà un quintet amb MDavis i MRoach i, posteriorment, collaborà amb l’orquestra de Machito i amb conjunts de corda La seva influència és…

En buidar l’aire dels pulmons, amb una tècnica de respiració especialitzada, els cantants i instrumentistes produeixen, controlen i modulen els sons i el seu fraseig Aquesta tècnica, basada en un ritme respiratori diferent del de la respiració normal, procura controlar i regular la velocitat de sortida de l’aire mitjançant el domini de la musculatura diafragmàtica, ja que l’expiració produïda impulsant-lo des de la part superior del tòrax és més difícil de controlar i provoca tensions a la zona del coll, tot dificultant la sortida regular de l’aire Un dels objectius d’aquest…

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…

Introduït a Europa pels àrabs cap al s VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats A partir del s XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte 1747-1835, que establi definitivament la longitud dels arquets de violí 75 cm, de viola 74 cm i de violoncel 73 cm i els perfeccionà en molts d’aspectes La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig…

Fou un dels principis de la Camerata Fiorentina i G Caccini usà aquest terme per primera vegada l’any 1600 en el títol i dedicació de la seva òpera Euridice De fet, en el decurs del primer terç del segle XVII era una denominació més o menys intercanviable amb la de stile recitativo Fou C Monteverdi qui, amb les seves obres dramàtiques, anà més enllà en l' stile recitativo -narratiu- i el transformà en l' stile rappresentativo -descriptiu-, que permetia més flexibilitat en l’ús dels recursos compositius, com ara el tractament de la dissonància i de les tonalitats com a expressió d’…

Fou organista de l’església parroquial de San Pedro el Real Sevilla a la segona meitat del segle XVIII, i el 1780 fou nomenat organista suplent de la catedral de Sevilla Molt possiblement tingué contacte amb els cercles illustrats de la Sevilla de l’època Fou un dels primers compositors hispànics que escriví composicions per a pianoforte 1764 Des del 1769 mantingué relació amb la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, per a la qual compongué, entre d’altres obres, les Seis sonatas para clave y fuerte piano , opus 1, que presenten una estructura bipartida lent-ràpid, de textura clara…

També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…