Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
campaner | campanera
Oficis manuals
Persona que fabrica campanes.
En els seus orígens, l’ofici de fabricant de campanes era vinculat estretament al de courer No arribà a formar gremi independent, bé que la fabricació de campanes s’especialitzà com a indústria pròpia El 1906 als Països Catalans encara funcionava una fàbrica de campanes a Olot i una altra a Vic Les cases més importants del món foren la Morez a França, la Taylor a Anglaterra, i la Díez a Palència Castella, fundada el 1857
Sindicat Barceloní de l’Agulla
Sociologia
Sindicat de caire catòlic fundat a Barcelona el juliol del 1909, amb el suport econòmic d’Agustí Robert i Surís, germà del comte de Torroella de Montgrí.
Fou una de les primeres organitzacions dedicades a vetllar pel benestar de la dona obrera Es concebé com una cooperativa de materials per a la costura, i funcionava també com un centre de collocacions, caixa d’estalvis i caixa dotal Tot i que el seu fundador morí l’any 1913, el Sindicat subsistí, i el 1929 formava part de la Confederació Nacional d’Obreres Catòliques, creada el 1924 Entre els seus objectius es troben el d’aconseguir una millora de les condicions socials de les treballadores de l’agulla i el seu perfeccionament moral i intellectual
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Fundació privada de serveis sense ànim de lucre, dependent de l’Església catòlica, que agrupa les escoles confessionals dels diferents ordes religiosos establerts a Catalunya.
Representa la continuació de l/antic Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya, que funcionava des del 1974 El 2005 aglutinava 434 escoles –amb 260 000 alumnes–, que representen més de la meitat de l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària dbescoles privades, concertades o no, de Catalunya Des del 1979 fins al 2005 ha organitzat 6 congressos i moltes activitats, i també té publicacions destinades a la formació del professorat i del personal directiu El salesià Francesc Riu en fou el primer secretari general, càrrec que des del 2005 ocupa el jesuïta Enric Puig i…
Bonaventura Frigola i Fanjula
Música
Compositor, pedagog i mestre de capella català.
Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que esdevingué molt…
Miquel Vives i Guioret
Història
Judaisme
Convers judaïtzant el nom jueu del qual era Yosef Abenfaram.
Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere…
Sant Julià de Brallans (Tor-la-ribera)
Art romànic
Aigua amunt del torrent de la Vall, vora l’antic camí de la Torre a les Viles de Turbó, hi ha el despoblat de Brallans Hom creu que ja al final del segle X hi funcionava una casa de donades De fet, la primera notícia del lloc data del 1304, quan Bernat d’Erill parla del “ beatario nostro de Bradilans ” Els alous comtals foren donats el 1004 al monestir d’Ovarra per la comtessa Toda El priorat se n’assegurà el domini mitjançant la confecció d’una carta fundacional atribuïda al comte Bernat Al conveni del 1295, l’abat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra un cens…
Suïssa 2011
Estat
Durant la crisi, el sistema bancari suís va continuar tenint una bona salut i va mantenir el secret bancari, la seva senya d’identitat, tot i els esforços de la UE i els Estats Units per limitar-lo A mitjan any, el sector bancari ja va suposar el 7% del PIB, i funcionava tan bé que va aconseguir atreure dipòsits malgrat oferir, a mitjan setembre, tipus d’interès negatius –o el que ve a ser el mateix, que els titulars dels dipòsits paguen per tenir els diners en aquestes entitats En les eleccions federals del 23 d’octubre, i per primera vegada des del 1987, l’ultradretà Partit del…
Santa Margarida del Mont (Castellgalí)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior L’església apareix citada el 1225 més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera monja, Agnès de…
Federació Catalana de Coloms Esportius
Columbofília
Organisme que regeix la pràctica dels coloms esportius a Catalunya.
Fou fundada a Barcelona el 1933, però de fet ja funcionava com a tal des d’alguns anys abans Es formà amb la unió de les societats columbicultores, ara clubs esportius, que existien en aquell moment a Catalunya, entre aquestes les dels barris barcelonins de Gràcia, el Poble-sec, Sants i la Barceloneta El primer president del qual es té constància documental fou José León González Té la seu a Barcelona, ha organitzat esdeveniments com un Campionat Internacional de Coloms Esportius o la Copa del Rei de l’any 1991, que va tenir lloc a Cabrils Deu anys després, es va tornar a…
Valldaura

Sector vell de Valldaura, Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (després palau reial) cistercenc del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.
El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i hi residien…