Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
hospitalària del Sagrat Cor
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina fundada el 1881 per B.Menni, restaurador de l’orde dels hospitalaris de Sant Joan de Déu.
El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa
Revolta
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1991 com a resultat de la fusió de les seccions de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià de la Liga Comunista Revolucionaria i del Movimiento Comunista de España (a la resta d’Espanya donà lloc a Izquierda Alternativa).
Els dirigents foren Josefina Rubio, M Jesús Pinto i Jordi Mollón Una crisi interna en provocà la dissolució a l’octubre de 1993 Els exmilitants del Moviment Comunista fundaren Acció Alternativa, associació de caire apartidista Edità Demà 1991-1993
asènida
Història
Membre de la dinastia que regnà a Bulgària del 1186 al 1280.
El nom dels asènides prové d’Ivan I Asen, el qual, juntament amb el seu germà Pere, fou cap dels búlgars i dels valacs, rebellats contra el domini de l’imperi bizantí que fundaren el segon regne búlgar de Tŭrnovo
la Vall de Jesús
Convent
Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).
Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total
Delta Club Lleida
Esports aeris
Club d’ala delta de Bellpuig.
Fundat al principi dels anys vuitanta, organitzà el Campionat d’Espanya l’any 1983 El 1984 coorganitzà, juntament amb el Delta Club Barcelona, la Copa del Món de vol lliure Alguns dels seus professors, com Mario Arqué i Manel Escudé, fundaren l’escola Volager
s’Almudaina d’Artà
Història
Antiga fortalesa islàmica que donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratencs i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d'Artà anomenada en un principi s' Almudaina d’Artà i el santuari de Sant Salvador d’Artà a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig
càrmata
Islamisme
Membre d’una secta islàmica xiïta, branca de l’ismaïlisme, originada a l’Iraq vers el 890 (el nom prové del seu líder Hamdān Qarmat), que predicava un igualitarisme de tipus comunista.
Políticament representà la represa de les reivindicacions legitimistes dels descendents d’’Alī Influí en els moviments ismaïlites posteriors, especialment en els fatimites del nord d’Àfrica Acollí els enemics del règim abbàssida Els càrmates fundaren diverses bases, la més notable de les quals fou la de Bahrain
Associació Kick-boxing Muay-Thai Catalunya
Altres esports de combat
Club de Barcelona especialitzat en kick-boxing i muay thai.
Fundat el 1998, un dels seus impulsors fou Juan José Albuixech, que posteriorment presidí la Federació Catalana de Kick-boxing i Muay-thai FCKBMT El 2002 alguns membres del club fundaren la Unió Catalana de Kick-boxing UCBK, que el 2008 es transformà en la FCKBMT
Confederazione Generale Italiana del Lavoro
Organització sindical italiana.
Fou fundada el 1906 i controlada pels socialistes fins a l’arribada de Mussolini, el qual estatitzà i polititzà la Confederació En acabar la guerra, socialistes, comunistes i democratacristians es repartiren equitativament les tres secretaries, però el 1948 els democratacristians es negaren a seguir la vaga del juliol i fundaren a part la Confederazione Italiana Sindacati Lavoratori CISL El 1949, una part de socialdemòcrates i republicans, separats també de la CGIL, fundaren la Unione Italiana del Lavoro UIL La CGIL participà activament en les lluites del 1969, que…
Eisenach
Plaça d’Eisenach, amb mercat ambulant
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land
de Turíngia, Alemanya, a la vora del Nesse.
És un centre miner sal i un nucli industrial maquinària, automòbils, electrònica i indústria química Fou fundada el 1070 sobre l’antiga Isenacum per Lluís II El 1440 passà a Saxònia, i fou capital del principat d’Eisenach El 1869 Bebel i Liebknecht hi fundaren el partit socialdemòcrata alemany